Educació confirma la fusió de ciències per garantir la validesa dels títols de batxillerat

Barcelona

El departament d'Educació ha confirmat aquest matí la fusió de les matèries de ciències a primer de batxillerat per tal de complir amb les exigències del Ministeri, que en un requeriment enviat a la Generalitat el passat 10 de setembre advertia que el currículum que s'ha estat impartint a Catalunya des del curs 2022/23 no respecta el disseny de les matèries de modalitat que marca la normativa estatal i podia generar "historials acadèmics incompatibles amb l'obtenció del títol de batxillerat".

En aquest document, el Ministeri advertia de diverses discrepàncies de la regulació catalana, aprovada el setembre de 2022, respecte del marc fixat pel Reial Decret 243/2022 d'ordenació del batxillerat. La més important és la referida al disseny de les assignatures de modalitat de primer pels alumnes del batxillerat científic, que a Catalunya poden triar entre 4 assignatures independents de Física, Química, Biologia i Geologia i ciències ambientals en lloc de les dues matèries agrupades que preveu la normativa i que s'ofereixen a la resta de comunitats autònomes. Això, segons el ministeri, suposa que la Generalitat "no respecta les competències atribuïdes a l'Estat" que busquen "assegurar una formació comuna i garantir la validesa dels títols en tot el territori".

El govern d'ERC ho sabia i va improvisar una solució que el Ministeri no accepta

El requeriment del Ministeri que ha portat l'actual equip de la conselleria a introduir algunes adaptacions - les mínimes indispensables, diuen- i a reorganitzar l'horari de primer de batxillerat, intenta resoldre de manera definitiva un problema del qual l'anterior equip d'Esquerra Republicana ja era conscient, com a mínim des de l'estiu de de 2023. Els documents d'organització i gestió de centres del curs 2023/24, en què el departament fixa les prioritats educatives i els canvis normatius que afecten a l'organització escolar, ja advertien als instituts que si un alumne començava batxillerat de ciències a Catalunya i després es traslladava a una altra comunitat autònoma podia tenir problemes amb la convalidació del seu expedient, perquè les matèries oferides a Catalunya no s'ajustaven a la normativa estatal. Com a solució, aquest document, que s'envia als centres abans de l'inici de cada curs fixava que "és obligat que (aquest alumne/a) cursi una quarta matèria de la modalitat a primer curs, per tal de tenir en qualsevol comunitat autònoma el nombre de matèries de modalitat que estableix el Reial decret 243/2022."

El Ministeri descarta aquesta solució, que suposava una sobrecàrrega de feina pels alumnes afectats, tot recordant que sovint els trasllats d'una unitat familiar obeeixen a "circumstàncies sobrevingudes i imprevisibles" i que és responsabilitat de les administracions "garantir la mobilitat de l'alumnat en tot el territori de l'estat, en qualsevol moment del seu procés educatiu".

Educació no ha concretat quants alumnes han tingut aquest problema en els dos cursos en què el currículum ha estat en vigor, però ha remarcat que "encara que només fos un, té tot el dret a cursar les matèries" que garanteixen la seva mobilitat.

Canvis a partir del curs 26/27

Els alumnes que el setembre de 2026 comencin el batxillerat científic tindran com a matèries optatives de modalitat de primer curs Física i química, d'una banda, i Biologia, geologia i ciències ambiental de l'altra. Cada una d'aquestes dues matèries tindrà 4 hores de classe setmanals (fins ara les assignatures de modalitat tenien una assignació de 3 hores setmanals cada una) que, segons remarcava Pepín Beltran, permetran que "l'alumnat de primer de batxillerat tingui una visió orientadora, perquè cursarà totes les matèries de les ciències naturals", que es complementarà amb quatre noves optatives relacionades amb les matèries fusionades que seran "altament recomanables" per tal d'"ampliar" els coneixements en aquestes àrees. Es tracta de física+, química+, biologia+ i geologia+. Aquestes noves matèries seran anuals i de dues hores a la setmana.

De retruc surten guanyant els alumnes dels batxillerats d'humanitats, ciències socials o artístic que a primer tindran tres hores més a la setmana per les seves assignatures de modalitat com ara llatí, matemàtiques socials, història, economia o anàlisi musical. En total els alumnes faran 12 hores setmanals d'assignatures comunes, 12 de matèries de modalitat i 6 hores setmanals més de matèries optatives que seran també anuals.

El departament subratlla que ha parlat amb els directors del 83 % dels instituts tant públics com concertats i que s'ha optat per una solució que segons que explicava la secretaria de millora educativa, Pepín Beltran permet mantenir les hores que es dediquen a les ciències, tindrà un impacte mínim en les condicions de treball dels professors i alhora garantirà l'estabilitat als centres, que fa tot just dos cursos que van estrenar aquest nou currículum.

El treball de recerca perd pes

Un altre dels canvis que s'introdueix és que el treball de recerca deixarà de comptar un 10% de la nota i passarà a ser com una assignatura més. . Des de la conselleria han defensat el manteniment d'aquest treball que és competencial i transversal a diferents matèries, malgrat el seu valor passarà a ser d'entre un 4% i un 5% del total de la nota de batxillerat, segons el nombre d'assignatures que acabi fent l'alumne.

Els altres canvis són de nomenclatura d'algunes matèries com ara Llengua i cultura llatina, i el disseny de les optatives que decideix cada centre en funció del seu professorat que passarà a dir-se Llatí o Com ja passava ara, comptarà per a la nota de segon curs.