L'empresa que recicla la runa del Camp Nou: "Per desgràcia estem a la cua d'Europa"
La runa suposa un 40% dels residus dels països desenvolupats, però a Espanya les empreses no tenen l'obligació de reciclar-la; a tot l'estat només existeix una planta de reciclatge de runa
L'empresa que recicla la runa del Camp Nou: "Per desgràcia estem a la cua d'Europa"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
En un polígon prop de Terrassa hi ha l'única planta de reciclatge de tot l'estat espanyol, Hercal Diggers. Hi ha camions que entren i surten carregats de runa que ve de grans obres com el Camp Nou i la Sagrada Família. En un país desenvolupat, la runa suposa el 40% dels residus del país. Són aquells sacs plens de maons i formigó que hi ha després d'una obra i que es reciclen a plantes com Hercal. D'allà surten nous àrids reciclats que es poden reaprofitar per noves construccions.
Mentre que a altres països europeus del nord, com Anglaterra, Suïssa, Alemanya o Dinamarca, són capdavanters en aquest reciclatge, "per desgràcia Espanya està a la cua", ha explicat l'Albert Sangenís, cap de planta de Hercal. Amb ell, l'equip del Balcó ha pogut convertir-se en un residu i veure tot el recorregut que fan en aquesta planta, l'única a tot l'estat.
La importància de reciclar la runa
Aquesta empresa catalana gestiona els residus de runes de tot l'estat, de les empreses que ho desitgen, ja que a l'estat espanyol no estan obligades a reciclar la runa: "Tenen l'obligació de portar residus a un centre autoritzat per l'Agència Catalana de Residus, però pot ser un abocador". El que sí que obliga la llei, és que tots els nous projectes continguin un 5% de materials reciclats, els quals venen d'aquí. En aquesta planta, però, li donen una segona vida a tot residu que arriba: "Fabriquem un material rentat, d'alta qualitat, que es pot tornar a utilitzar per fabricar formigó".
Sangenís ha explicat com ells han estat partícips, per exemple, de la pavimentació de carrers tan il·lustres com el Passeig de Colom de Barcelona, on van utilitzar "el 100% de formigó reciclat", en total, "1600 tones de runa" que no van acabar en un abocador. O també com van aprofitar la runa d'un edifici que es va enderrocar per poder pavimentar la plaça que el va substituir.
Com es recicla la runa?
El primer pas per reciclar runa és separar-la. Per fer-ho, primer es tritura amb uns molins convertint-la en grava i sorra. Després passa al rentatge "per treure tot el barrejat amb la runa que no és petri", com els plàstics, la fusta, el guix o matèries orgàniques. Per treure el ferro, s'utilitzen uns imants i, després de la selecció, es neteja la runa "amb aigua a pressió".
"Després del rentat amb els hidrociclons tenim dos mides de sorra, una més fina, com la de la platja de Vilanova i la Geltrú i una de més granulada, com la del Maresme". Prèviament, aquelles pedres que han quedat més grans, com un puny, es tornen a enviar per iniciar el procés.
Ara, la runa "s'ha convertit en una grava que segur que pagaríeu per ella". Una grava que anirà a parar a una nova obra, sense haver d'utilitzar nous materials. A escala de Catalunya i Espanya el reciclatge de runa no és molt comú, tot i que representi gran part dels residus que es generen: "No es pot reciclar tot, però s'ha de fomentar la circularitat de materials reciclables", ha apuntat Sangenís.
