Silvia Intxaurrondo, sobre la rivalitat amb Ana Rosa: "M'encanta que miri el meu programa"

Barcelona

La presentadora de La Hora de la 1, Silvia Intxaurrondo (Barakaldo, 45 anys), defuig l’etiqueta de ser una cara coneguda de la televisió que publica un llibre i, en una entrevista al programa Aquí Catalunya, després de publicar la seva primera novel·la Solas en el silencio i viure per primera vegada la Diada de Sant Jordi, ha dit que ella sempre havia volgut escriure. La periodista també ha volgut desmarcar-se del duel amb Ana Rosa Quintana, encara que la seva rival als matins no faci el mateix: "Aquest enfrontament és fictici, però jo no hi col·laboro. A mi no em trobaràs en un enfrontament amb un professional. Però, és clar, si hi ha altres que hi col·laboren...", ha dit.

Fa unes setmanes, Quintana va opinar sobre Intxaurrondo i la seva línia editorial, i la periodista nascuda al País Basc ha assegurat que li encanta que opini sobre el seu programa "i m'encanta sobretot que el miri". El programa d'Ana Rosa a Mediaset diu que ella no el mira perquè no té temps: "Perquè jo pugui veure el seu programa, he de sortir del meu i mirar-lo, que és el que, pel que sembla, fa ella per opinar, però jo no m’hi ficaré. Sincerament, em sembla que no és d’un cert nivell".

Més enllà de la rivalitat amb Quintana, Intxaurrondo ha explicat que, durant la Diada de Sant Jordi, els seus lectors li van comentar que els costava trobar a la televisió un "espai on conversar i amb educació". "Sembla que s’ha perdut el respecte; és un mínim, però s’ha perdut. En quin moment vam caure a aquests mínims?", s’ha preguntat. Els seus lectors, que també són espectadors, li expliquen que la miren perquè els agrada que sigui calmada, educada i que pregunti "des del respecte".

L’entrevista a Núñez Feijóo

Amb el rebombori per la seva entrevista al líder del Partit Popular, que alguns creuen que va decantar el resultat de les eleccions, Intxaurrondo ha revelat el que li van dir la seva família i els seus amics: "Mare meva, em deien si fa anys que preguntes igual; és com si t’haguessin descobert ara". Però no li molesta, perquè "quan la gent et recorda per un moment és probablement perquè vas fer alguna cosa que els va tocar la ment i el cor, i això és extraordinari".

La periodista no sap si el moment en què va posar Feijóo entre l'espasa i la paret va ser decisiu en les eleccions, i creu que això ho han de dir els experts i la sociologia. Ha afegit que va ser una entrevista que "estava desenvolupant com altres" i que si busques a l’hemeroteca dels darrers 15-20 anys, les entrevistes són iguals. "Jo pregunto com he preguntat tota la vida i he continuat preguntant", ha puntualitzat.

Els silencis de la novel·la i fora d’ella

La gran protagonista de Solas en el silencio és Basilia, una dona cruelment maltractada pel seu marit, l’alcalde del poble. I amb aquest personatge i trampa principal, Intxaurrondo denuncia el silenci còmplice amb els agressors. "He conegut agressions actuals de gent que conec que m’han inspirat l’agressió que pateix la Basilia. Cap de les històries són reals, però totes elles estan condicionades per notícies que he explicat o per històries personals que he conegut", ha explicat.

La periodista ha explicat que quan el seu entorn ha començat a llegir el llibre, hi ha gent que se l’ha endut a una cantonada i li ha dit que a les seves àvies també els havia passat. "I passa i continua passant, i la gent continua mirant cap a una altra banda, i t’adones que aquestes persones ho mantenen en silenci. I hauríem de parlar-ne", ha reivindicat en l’entrevista. La sorprèn que "estem en una societat hiperconnectada per no parlar del que importa" i "no creem l’entorn segur per a persones que arrosseguen aquestes històries familiars".

Segons ha dit, novel·les com aquesta els fan veure que la culpa no era seva sinó de l’agressor. "Parlem de polèmiques estèrils i imatges virals, però no del que importa i del que hem d’arreglar". El que més li preocupava de la novel·la era que la llegís una dona a qui li hagués pogut passar el mateix, però que va infligir més dolor al personatge "perquè tingués més veracitat". En escenes dures diu que ha hagut d’empassar saliva, però s’ha "emocionat moltíssim en les escenes més belles".

Als lectors els adverteix que quan entrin a la seva novel·la "viuran un procés transformador i una cataracta d’emocions", "s’indignaran, sentiran dolor, però al final sentiran esperança i això els lectors ho han de saber". Al final de la conversa, ha explicat que ja ha rebut propostes per convertir el volum en una obra audiovisual o teatral. Considera que el llibre ha deixat de ser seu i convida cada creador a convertir-lo en quelcom més potent i més emocionant.

Canvi en la manera d’explicar la violència masclista

Intxaurrondo assegura que ha canviat la seva manera d’explicar els crims masclistes per humanitzar les víctimes perquè la gent "no entén la importància del nombre de víctimes". "Ara dic que ha estat assassinada, com es deia, quants anys tenia, si era o no mare i on treballava; i quan un explica la vida d’aquestes dones, la vida que hem perdut, s’adona que tenia un valor incalculable i que podria ser qualsevol dona i tenir-la al costat. Però si no humanitzem la víctima, no acaba de calar".

Silenci també amb Gaza

"Jo ho tinc molt clar que és un genocidi i ho dic", ha volgut deixar clar la periodista respecte al que està passant a la franja. El silenci que ella denuncia amb la violència masclista també el veu en "un atac brutal en un genocidi com el de Gaza" i "ningú podrà dir que no tenia un genocidi retransmès en directe davant dels seus ulls. "És en el silenci més absolut; veig silencis contínuament cada vegada que hi ha un agressor i un agredit i la gent mira cap a una altra banda perquè és més còmode no ficar-se en el fangar" i "el silenci contribueix a generar impunitat sobre un crim que estem veient davant dels nostres ulls". Per a la presentadora, val per a la violència masclista, els immigrants, el col·lectiu LGTBI i val per a Gaza.