Roberto Fernández: "Seria una il·lusió poder-me quedar a l'Espanyol"
Al ‘Què t’hi Jugues!’ parlem amb el davanter de l’Espanyol, Roberto Fernández
Roberto Fernández: “Seria una il·lusió poder-me quedar a l'Espanyol”
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
El jugador de l'RCD Espanyol Roberto Fernández, una de les grans sensacions de la Lliga, ha passat avui pels micròfons del 'Què t'hi jugues!'. El davanter, que va arribar al gener cedit per l’Sporting de Braga fins a final de temporada, suma sis gols i una assistència i va camí de convertir-se en el fitxatge més decisiu d'hivern de l'Espanyol al segle XXI: empatat amb Uche, amb sis gols; i a només un sol gol dels set que va marcar Dani Osvaldo: “La meva missió és ajudar a l’equip amb gols. L'Espanyol necessitava incorporacions per fer una millor segona volta, i tant Urko González de Zárate com jo estem ajudant l'equip, que per això vam venir", assegura el de Puente Genil en declaracions a SER Catalunya.
Format a la cantera del Córdoba i al Málaga -on va brillar marcant 20 gols en la temporada de l'ascens de 1aRFEF a Segona- i passant per una cessió al Barça Atlètic, Fernández va fitxar per l'Sporting de Braga aquest estiu malgrat tenir ja sobre la taula una proposta de l'Espanyol. Sis mesos més tard, va arribar cedit: "Una trucada de Fran Garagarza i de Manolo González ho va canviar tot. Em van transmetre tota la seva confiança i no vaig dubtar en respondre", explica Fernández.
L'Espanyol i l'Sporting de Braga van pactar una opció de compra per 10 milions d'euros, que ara el club blanc-i-blau vol negociar a la baixa. "Seria una il·lusió poder-me quedar a l'Espanyol, i més en un club tan històric, però no depèn de mi", reconeix.
Fort vincle amb la seva germana i el seu avi
Quan era petit, a la seva germana Patrícia Fernández li agradava gravar el seu germà mentre jugava, com hem pogut escoltar al 'Què t'hi jugues!' gràcies al missatge que ella mateixa ens ha enviat. Roberto, emocionat, ho recorda: “La meva germana em deia que arribaria lluny”, afirma somrient. Tanmateix, el seu avi també és una peça fonamental de la seva vida: “Ell m’ajudava molt i em feia jugar amb l’esquerra. Jo sempre jugava amb la dreta i em deia que els bons jugadors es creaven xutant amb l'esquerra. Si ho feia bé, em comprava llaminadures”, rememora amb un somriure. "Malauradament, no em va poder veure jugar en un estadi professional, però gràcies a ell soc aquí".
El derbi, partit especial
Dijous vinent, a dos quarts de deu de la nit, hi ha derbi entre Espanyol i Barça. Un partit que podria ser encara més especial perquè serà clau per decidir les aspiracions blaugranes per a ser campions. Preguntat per si la lliga passa per l'RCDE Stadium, Roberto entre riures ha sigut taxatiu: "Doncs que hi passi.... És un partit especial, i amb una motivació extra, pots resta-li punts al líder i fer-te fort a casa com venim fent".
Tanmateix, el davanter va passar pel filial del Barça, coincidint amb jugadors actuals del primer equip: “Vaig coincidir amb Lamine, Casadó, Fermín, Héctor Fort… Lamine va pujar amb el B per jugar el Play Off. Tenia 15 anys però entrenant ja es veia que estava tocat per una vareta", conclou a SER Catalunya.
