"La Lliga té molts cognoms... però un sol pare: Hansi Flick"
La victòria del Futbol Club Barcelona davant el Reial Madrid sentencia el títol de Lliga. Hansi Flick, Lamine Yamal i Eric Garcia s'enduen les millors notes del Clàssic al 'Què t'hi Jugues'
"La Lliga té molts cognoms... però un sol pare: Hansi Flick"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Només una victòria separa el Barça de guanyar la Lliga. La primera amb Hansi Flick a la banqueta. El tècnic alemany és clau per entendre la transformació de l'equip blaugrana. Ho posa en valor Lluís Flaquer a les seves notes. Flick, Lamine Yamal i Eric Garcia s'enduen les millors valoracions d'un Clàssic que té en l'arbitratge la nota més negativa.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Los goles del FC Barcelona 4-3 Real Madrid | LaLiga parece que tiene dueño
Excel·lent: la primera lliga de Flick
Aquesta serà la Lliga del 0-4 al Bernabéu, de la remuntada al Madrid a Montjuïc. Serà la lliga de la fam, del no rendir-se, la del 2-4 al Metropolitano. La Lliga d’oh capitao Raphinha, de la consagració de Lamine, del futbol de Pedri, de la parella Íñigo-Cubarsí, dels gols de Lewandowski, de la reconciliació amb Frenkie, de la reivindicació del tauró, de la fiabilitat de Koundé i l’aportació dels secundaris. La Lliga dels riscos al darrere, de Szczesny, de les remuntades, dels, per ara, 95 gols a favor. Són molts els cognoms d’aquesta Lliga, però el títol té un pare. Totes les anàlisis condueixen a ell. Encert de Laporta, benedicció per als culers, ha millorat a tots els jugadors, ha potenciat una plantilla que semblava curta, ha multiplicat els nostres poders, com si fos un Ronaldinho 2.0, ens ha retornat la il·lusió i el somriure. Per damunt de tot aquesta és... la lliga de Hansi Flick.
Notable: la jerarquia de Lamine
Si als 17 anys ja fa el que fa, us atreviu a imaginar el futur que ens espera? Siguem sincers i no tinguem por de dir que no havíem vist mai res igual. A la seva edat, cap jugador havia assolit el nivell de Yamal. Té un repertori inesgotable de regats. Assisteix com el millor. S’està destapant com a golejador. Genera pànic en els rivals. Es posa l’equip a l’esquena. Apareix en tots els partits grans. No es posa nerviós. Mai s’amaga. Ningú confia en ell com ho fa ell. Es mou amb seguretat que fa por. Poseu-vos en la pell dels rivals. Què deuen pensar. Envoltem-lo bé, que tingui una vida equilibrada i que no s’avorreixi. La frase que Guardiola va dir en el seu dia de Messi, encaixa en la nostra llista de desitjos per Lamine Yamal, el futbolista que, als seus 17 anys, ja és el millor jugador del món.
Progressa adequadament: l'exemple d'Eric Garcia
Ha passat d’invisible a omnipresent. De prescindible a fonamental. De recurs a titular. Professional de cap a peus, zero queixes quan no comptava, predisposició màxima quan se’l va necessitar, rendiment altíssim quan ha tocat. Ha rendit de migcampista, de central i de lateral. La polivalència és fonamental en una plantilla curta. El seu partit Clàssic ahir és encomiable, com ho va ser el de Milà. En tots dos partits, a més, marcant gols dels que canvien guions. Mereix premi a millor actor secundari. S’ha guanyat prioritat en les rotacions de la propera temporada. Ah, i també és dels que porta l’escut al pit. Si ets culer, has de celebrar tot el que ha aconseguit Eric Garcia.
Suspens: l'arbitratge
Va fer explotar el cap als fans de la ‘mugrienta’ Liga Negreira. L’equip que s’ha fet la víctima tot l’any va veure com en el partit que podia decidir la Lliga, totes les accions de criteri van caure del costat del Madrid. El fora de joc de Mbappe en el penal, la trepitjada a Lamine en el segon, la possible vermella a Tchouameni sent l’últim home amb Ferran Torres, la ma clamorosa del mateix Tchouameni dins l’àrea i el gol anul·lat a Fermín. Totes aquestes accions van caure del costat del Madrid. Totes. Molt de mèrit el blaugrana, que ja va superar decisions adverses a la final de la Supercopa i a la Cartuja amb la Copa. Després d’aguantar dels altaveus madridistes que tot el que feia el Barça era gràcies als àrbitres, enguany els Clàssics, sobretot el d’ahir, han deixat sense força certes teories. El futbol s’ha imposat a les conspiracions. Utilitzant la frase de moda, diguem allò de menos mal...
