"Si el cas de la Blanca no tira endavant és perquè tenim una justícia que no és justa"

Barcelona

L'activista Blanca Serra, de 82 anys, ha estat la primera torturada a Via Laietana 43 que ha declarat davant la fiscalia. Va ser, ahir, dilluns. El seu és un testimoni pioner perquè es tracta de la primera que ha escoltat la fiscal de la Memòria de Barcelona, qui haurà de decidir si demana a un jutjat que s'investiguin els fets o no. "Estem davant d'una escletxa per fer front als crims del franquisme i la transició" ha defensat l'advocat de Serra, Brian Ventura, en una entrevista a l'Aquí Catalunya.

El lletrat ha explicat que la denunciant va sortir "contenta" de la declaració, i que tot i que ella no confia que el procés tiri endavant, ho ha volgut fer perquè els joves "prenguin consciència". "Pot ser una manera perquè tinguin interès per la història, pel període de la dictadura". A partir d'ara, la fiscalia té sis mesos per investigar què va passar les quatre vegades que tant ella com la seva germana, Eva Serra, que va morir set anys, van ser detingudes i tancades a la comissaria de Via Laietana.

El cas de les germanes Serra és un dels de la vintena que va recollir la periodista Gemma Pasqual al llibre 'Torturades', que va publicar el 2023. "La Blanca és dignitat. El que més recordo d'ella és la dignitat i la por que encara té enganxada al cos" ha dit Pasqual a l'Aquí Catalunya. La seva investigació va de la dictadura fins al 2019: del franquisme a les protestes per la sentència del procés.

Sobre l'origen del llibre, Pasqual ha reconegut que va ser a partir d'una entrevista al FAQS de TV3. Entrevistaven Blanca Serra i Carles Castellanos sobre les tortures a Via Laietana: "No ho explicaven de la mateixa manera perquè no es torturava igual un home que una dona". Pasqual ha celebrat el pas endavant de la fiscalia amb el cas de Serra: "Després de sentir-la és impossible que no tiri endavant. Si no ho fa és perquè tenim una justícia que no és justa".

"Ciutadans normals treballaven destrossant persones"

El primer querellant per tortures a la prefactura de Via Laietana, Carles Vallejo, ha lamentat tot el que hi va viure. A l'Aquí Catalunya, ha reconegut que encara li és "molt difícil" passar-hi per davant: "Si hi passo és perquè m'he vist amb l'obligació moral i el compromís ètic de fer-ho". Vallejo també ha relatat una de les converses que va mantenir amb un dels policies que trellava a la comissaria, quan va estar-hi tancat vint dies. "Un ciutadà normal, un bon veí, un bon pare que treballava a la Via Laietana destrossant persones. És un dels meus majors traumes. Una expressió de la banalitat del mal" ha criticat.

De la reconversió de Via Laietana en un espai de memòria, un projecte que fa anys que està encallat, tots tres l'han reivindicat: "Demanem a tots els demòcrates que s'hi impliquin, juntament amb entitats memorialistes. Ha d'arribar més aviat que tard".