Les Que Faltaband, dives de les festes majors

Barcelona

En els últims anys, han sortit propostes on el talent femení és protagonista. Festivals com el Floral, promogut per la cantant Judit Nedderman a Vilassar, o el TETA Fest a Tarragona arriben a la quarta edició amb programacions exclusivament de grups de dones. Unes de les artistes que pujaran a l'escenari d'aquest últim són Les Que Faltaband, les dives de les festes majors del país.

Who run the world

Maria Subirachs i Gero González són les veus de la banda de versions que va començar ara fa tres anys. Elles són el pinyol del que ha acabat sent un equip de vuit dones i amb el que porten més de 200 concerts arreu del territori. "No ens ho esperàvem gens, però ara ens coneixem Catalunya de pam a pam", comenten. Beyoncé, Amaral, Raffaella Carrà... s'atreveixen amb les grans icones atemporals en un show de medleys temàtics i coreografies. "Fem cent temes que anem canviant a cada concert de cent dones increïbles. El repertori és una barreja de l'estil de cada una de les integrants. Venim totes del món de la música, teatre, dansa, tot bastant artístic, i ara ho compaginem amb l'educació", expliquen.

La quota

Les Que Faltaband van començar perquè volien omplir un buit en la indústria. Gairebé no hi havia grups formats per dones tocant a les festes majors. De fet, als cartells dels festivals més coneguts de Catalunya encara ara costa veure-hi més d'una banda femenina programada. "Oferta d'artistes femenines n'hi ha a punta pala. L'únic que no se'ns té en compte, sobretot en festivals grans", afirma la Maria. "Per això el TETA Fest és molt guai perquè podem compartir escenari amb altres dones. Quan vam veure'ns en un stage amb les de Robaestesa ho dèiem, quina llàstima perquè no tornarem a coincidir, no ens programaran mai juntes. Pràcticament mai agafen a dues dones en el mateix festival", afegeix la Gero.

Senyoros

Tot i els èxits, actuar a les festes de pobles té les seves parts dolentes. "El més complicat són els borratxos. La part unga unga que surt d'alguns senyors a les tres del matí. Sobretot quan baixem al marxandatge. És l'espai que ocupen, els comentaris fora de lloc...", diuen. "Després de la feina que hem fet sobre l'escenari, on més enllà d'un concert intentem transmetre un missatge, que després passin aquestes coses és com d'acord, no s'ha entès res". Amb pesats o sense, show must go on. "Els bàsics ja aniran fent. Tampoc és feina nostra, que sembla que la responsabilitat de canviar aquestes actituds sigui nostra i no ho és. Noi, ves a teràpia, fes el que hagis de fer i nosaltres seguim fent música", conclou la Gero.