Duble Buble: "Ens van llençar fustes del terra per cantar en català"

Barcelona

“Quan van sortir, molta gent no els va valorar per la qüestió idiomàtica, que afortunadament ha quedat superada. Ara, difícilment algú pregunta a la Mushkaa per què fa les cançons en català, doncs això era el que es trobaven Duble Buble cada dos per tres”, diu Miquel Calçada al ‘Tot és comèdia’. El comunicador, actual conseller de RTVE, va començar la seva carrera professional a principis dels anys 80 en paral•lel a la dels Duble, primer a Catalunya Ràdio amb ‘Mikimoto Club’ i després a ‘Oh, Bongònia’ de TV3, entre d'altres espais. “Amb el programa de ràdio em trobava que no hi havia música en català, i la descoberta va ser increïble: un grup musical en català que era homologable al que se sentia fora de Catalunya!”.

L'aniversari

Aquest 2025 se celebren 40 anys de la publicació de 'Urbi et orbe', el debut discogràfic d'una banda que havien format set joves d’Osona. Ramon Ferrer, guitarra, autor principal de la música i de bona part de les lletres és actualment el programador artístic de L’Atlàntida de Vic, i recorda aquells dies així: “Va ser sorprenent, inoblidable. Ara sembla impensable, tothom pot gravar-se un disc a casa, però en aquella època treure un disc costava molt. Me’n recordo la primera vegada que vaig escoltar ‘Perduts al mig de l’espai’, que la va posar en Cuní al matí a Catalunya Ràdio, anava en cotxe i vaig haver de parar perquè el cor m’anava… unes batzegades bestials. Ho vam viure amb molta il•lusió, però alhora sense un projecte de futur, tal com rajava. Si ens ho haguéssim pres de forma més intel•ligent, en podríem haver tret més profit perquè es va veure que el rock català tenia un futur, un mercat”.

Col·laboradors il·lustres

Un dels encerts del grup va ser envoltar-se de figures del mon de la literatura que van portar les seves lletres a un altre nivell. Per exemple, ‘Clava’t’, un dels seus grans èxits, la va escriure la guionista i escriptora Maria Jaén, reconeguda a l’època per haver trencat barreres amb la novel•la eròtica 'Amorrada al piló'. Quim Monzó i el filòleg i editor Jaume Vallcorba també son autors de 'M'estimes tant que m'abonyegues' d'aquell primer disc que contenia la cançó 'Perduts al mig de l'espai'. En una primeríssima aparició televisiva a TV3 tocant aquest tema al programa 'Àngel Casas Show', el presentador els va introduir així: "no sé si els agradarà el conjunt que ara els anem a presentar, però estic segur que als seus fills, sí, fan pop, tecno en català".

Miquel Calçada, que va arribar a fer una gira amb el grup per les Illes Balears on presentava els concerts i fins i tot va cantar amb ells, diu que “arran de la invitació que m’heu fet al programa he tornat a escoltar-los, i diria que els Duble son dels pocs grups que passades totes aquestes dècades, les seves cançons fins i tot sonen millor. Quan he tornat a escoltar ‘Clava’t’, la producció, la lletra, tot plegat és 120% vàlid actualment”

Mari Martínez, la veu femenina

Pel 'Tot és comèdia' també ha passat Mari Martínez, veu de Duble Buble Aquestes sons algunes de les seves reflexions i records:

"En aquella època hi havia masclisme, i encara n’hi ha. Els grups de rock estaven formats bàsicament per homes i el públic, bàsicament per dones. Era força estrany ser una veu femenina. A més, jo no cantava suau, era potent, potser massa per aquell moment".

"Recordo una vegada que vam anar a tocar a Lleida. L’escenari tenia diferents plataformes, i quan estava cantant ‘Clava’t’ vaig fer un salt dramàtic d’una plataforma a una altra i vaig quedar clavada al terra de fusta com una patata xafada. Van haver de venir els tècnics a treure’m d’aquell forat"

"Vaig decidir deixar el grup perquè en aquells moments la música que fèiem no m’acabava de satisfer. Ja era mare, i volia estudiar budisme, yoga, meditació i cantar mantres. El 2001, quan van caure les Torres Bessones, vaig tenir com un canvi de consciència, vaig decidir que volia fer un procés important d’anar cap a dintre, i vaig practicar molt mantra. Per mi, el mantra també està relacionat amb Duble Buble perquè és el xacra del coll, la comunicació i el cant. Mai he deixat de cantar"

Després d'haver fet alguna reaparició en concerts molt puntuals, Duble Buble no es planteja tornar als escenaris ni a gravar discos, confirma en Ramon Ferrer amb el seu humor habitual: "si al cap de 40 anys tornes a fer gimnàstica, es normal que et trenquis alguna cosa".