El dret dels familiars a oposar-se a l'eutanàsia arriba al Tribunal Suprem

Barcelona

El debat sobre el dret dels familiars d’un pacient a oposar-se a l’eutanàsia ha arribat al Tribunal Suprem perquè, per primera vegada, estableixi jurisprudència. La discussió sorgeix arran del recurs que ha presentat la Generalitat de Catalunya, i al qual ha tingut accés SER Catalunya, i que s’oposa a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que fa mesos va legitimar un pare, de 93 anys, a oposar-se a la mort assistida del seu fill de 55 anys tot i comptar —la seva mort digna— amb l’aval mèdic.

Es tracta del cas d’en Francesc, que els darrers anys ha patit quatre ictus i dos infarts i arrossega seqüeles físiques que li condicionen la parla i la mobilitat i li impedeixen, per exemple, seguir durant gaire estona el fil d’una conversa. Per això, en Francesc va sol·licitar l’eutanàsia i, després de passar per diverses avaluacions, el comitè de metges i experts de l'eutanàsia va avalar la seva mort digna. El 8 d’agost de l'any passat, però, la seva eutanàsia va quedar paralitzada pel recurs presentat pel pare. I tot i que la jutgessa el va rebutjar, al·legant que la mort assistida és un dret personalíssim, el TSJC va donar la raó a l’ancià i va concloure que el pare estava legitimat i que el cas havia de tornar a judici.

Sense precedents ni jurisprudència

Gairebé un any després, la mort digna d’en Francesc continua atrapada als tribunals. Per això, la Generalitat de Catalunya, que defensa la mort assistida del pacient i el criteri dels metges especialistes, ha presentat un recurs perquè el Suprem desempati, atès que, com reconeix la sentència, "encara no es compta amb prou precedents jurisprudencials referits a l’exercici pràctic del dret a l’eutanàsia" i convé "dotar de seguretat jurídica i promoure una interpretació i aplicació igualitària de la llei".

El conflicte, en aquest cas, rau en qui està legitimat per recórrer l’eutanàsia. Segons el TSJC, existeix un "interès legítim per a qui invoca una relació paternofilial", sense cap altre condicionant. De fet, tot el contrari: l'alt tribunal català va assenyalar que "fins i tot en situacions de desavinença o conflictes familiars prolongats, roman l’essència de la preocupació paternofilial".

La Generalitat critica, tanmateix, que la interpretació del TSJC "s’articula sobre la mera concurrència d’una relació familiar (en aquest cas, pare-fill)", però "ni delimita quin grau de relació familiar és suficient", "ni exigeix elements que qualifiquin aquesta relació", ni inclou "paràmetres valoratius" sobre la proximitat familiar: "com la convivència, intensitat de la relació, contacte habitual o altres d’analogs".

"Afecta potencialment tots els sol·licitants d’eutanàsia"

La Generalitat adverteix del "dany als interessos generals" que es deriva de la interpretació que ha fet fins ara el TSJC i que suposa, de facto, la paralització de la mort assistida de totes aquelles persones la família de les quals s’oposi a la seva mort digna. Per demostrar-ho, exposa les dades dels sol·licitants d’eutanàsia a Catalunya.

Entre 2021 i 2024, 824 persones van sol·licitar la mort digna, que es va concedir a una mica més de la meitat dels pacients, a 445 persones (54%). Aquestes, de mitjana, van trigar 63 dies a morir dignament. "L’experiència derivada dels dos casos existents a Catalunya —en què l’eutanàsia ha estat judicialitzada per oposició dels seus familiars— evidencia que la suspensió cautelar de la prestació provoca una paralització sine die del dret del pacient, que passa d’executar-se en una mitjana de 63 dies a quedar ajornat durant mesos o fins i tot anys".

N’hi ha prou d’analitzar el cas d’en Francesc: la seva eutanàsia va ser autoritzada a l’estiu de l’any passat, paralitzada a l’agost de 2024 per acció de la justícia, i avui, més de 10 mesos després, encara no s’ha celebrat el judici sobre la seva mort digna. Més sagnant és encara el cas de la Noelia, que va protagonitzar el primer judici a Espanya sobre l’aplicació de l’eutanàsia.

Aquesta jove paraplègica de 24 anys té la mort digna paralitzada des de l’agost de 2024 per un recurs del seu pare, i tot i haver guanyat el judici i comptar amb tots els avals mèdics i judicials, continua ingressada en un hospital esperant la mort digna perquè l’associació ultracatòlica Abogados Cristianos continua interposant recursos que posposen l’execució de la seva mort assistida.

"La resolució recorreguda, donada la seva enorme indeterminació, afecta potencialment tots els sol·licitants que vegin reconeguda la prestació d’ajuda al dret a morir", argumenta l’advocat de la Generalitat, que demana al tribunal que es defineixi amb més concreció qui pot oposar-se a un dret tan fonamental com és el de la vida. "L’existència d’una relació biològica resulta insuficient per si sola i sense altres elements per omplir d’interès legítim una disconformitat amb el procediment impulsat pel titular del dret i el seu resultat", conclou.

A més, "el Tribunal Constitucional ha recordat que el dret fonamental a la vida i a la dignitat personal té caràcter personalíssim i això en impedeix la invocació per part d’un tercer, llevat de determinats supòsits". Però els casos plantejats pel Constitucional, "en tots els supòsits, sense excepció", feien referència a tutors legals de menors o persones amb incapacitat que tenien sobre els afectats una obligació de cura, no pas a adults amb capacitat de decisió com els casos actualment judicialitzats.