L'OCU recorda que tota contractació feta per internet o telèfon té dret de renúncia durant 14 dies sense cost si no compleix amb les expectatives

Barcelona

Les subscripcions s’han convertit en la nova normalitat del nostre dia a dia. L’economista i exministre de Finances grec, Yanis Varoufakis, defineix aquesta dependència com a part del “tecnofeudalisme”, una nova forma de capitalisme en què esdevenim esclaus de contractes mensuals, trimestrals o anuals.

La portaveu de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), Itziar Fernández, alerta tant dels avantatges com dels riscos d’aquest model de negoci. “Les plataformes de streaming, per exemple, poden ser un alleujament si hi ha criatures a casa”, afirma. No obstant això, recorda que, per molt petites que siguin les quotes, tenir quatre o cinc plataformes contractades pot suposar una despesa que “pot superar els 700 euros anuals”.

Les dades del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) evidencien una demanda molt elevada de continguts a la carta al nostre país: 6 de cada 10 catalans tenen Netflix, seguits de Prime Video (5 de cada 10) i Movistar+ (4 de cada 10). Per la seva banda, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) revela que una de cada cinc llars espanyoles té contractades quatre o més plataformes.

Moltes d’aquestes subscripcions es basen en renovacions automàtiques per mantenir els ingressos, explica Fernández, i assegura que sovint els usuaris acudeixen a les oficines de l’OCU perquè, sense haver donat un consentiment explícit, “es troben vinculats a un nou any de contracte”. Segons la portaveu, el govern espanyol està a punt d’aprovar una nova llei per combatre aquesta pràctica, que obligarà les empreses a avisar amb un mínim de quinze dies d’antelació abans de renovar el servei. Tot i això, adverteix que, si per qualsevol motiu s’ha produït una renovació involuntària, les plataformes “intentaran cobrar l’import igualment, encara que es retorni el rebut”.

En aquest context de desinformació, moltes empreses aprofiten per apujar els preus fins a cinc euros entre quotes, fet que genera descontentament entre els usuaris.

El cas del futbol n’és un altre exemple clar. Es tracta d’un negoci que mou milions d’euros en drets d’emissió, i actualment plataformes com Movistar+ o Orange arriben a cobrar més de 100 euros mensuals per accedir-hi. Alternatives com DAZN ofereixen una cobertura parcial per uns 20 euros al mes, fet que, a la llarga, pot acabar incentivant la pirateria.

Fernández conclou amb una advertència: “Quan contractem un servei, tot ha de quedar per escrit, i hem de disposar de les condicions detallades.” Avui dia, moltes plataformes permeten la contractació per internet, telèfon o directament des del televisor, sovint amb una informació insuficient per a l’usuari. Per això, recorda: “Aquest tipus de contractacions tenen dret de desistiment durant 14 dies sense cap cost si el servei no compleix les expectatives.”