Sara Gallego: "No és tan complicat d’entendre que la gent estima i estimar mai pot ser negatiu"
Al ‘Què t'hi Jugues!'’ parlem amb Sara Gallego, atleta de 400 metres tanques, sobre la discriminació al col·lectiu LGBTIQ+ en l’àmbit esportiu
Sara Gallego: "No és tan complicat d’entendre que la gent estima i estimar mai pot ser negatiu"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Sara Gallego té 24 anys i és atleta. La seva especialitat són els 400 m tanques i té el rècord des de 2021. És membre del col·lectiu LGBTIQ+ i, en el marc de la programació especial de SER Catalunya, hem parlat amb ella sobre la seva experiència, la discriminació del col·lectiu en l’àmbit esportiu i la guia del Consell Català de l’Esport per introduir la perspectiva LGBTI en l’àmbit del lleure educatiu i l’esportiu.
Gallego, preguntada sobre com veu la situació, respon que creu que es va “per molt bon camí”, però que “cada esport és un món”. L’atleta reconeix que no ha tingut mai cap situació on s’hagi sentit “fora de lloc” per la seva orientació sexual, però sí que pensa que “hi ha molts prejudicis”: “Crec que en surten més perjudicats els homes: un esportista, un home fort, que sigui gai, a molta gent encara li ressona”. Aquests prejudicis, segons Gallego, venen de l’estereotip del que és ser un home gai: “És un home molt sensible, al final femení, i costa ajuntar un home gai amb un home fort, un campió”.
Educació i respecte; la clau per acabar amb la discriminació
Tot i això, l’esportista avança que per ella “el més important” és treballar “el respecte a la diversitat des de la base”. Gallego creu que a vegades es donen “més voltes a les coses de les que realment li hauríem de donar” i que “els dos valors fonamentals són el respecte i l’educació”. Al final, explica, consisteix en “tenir bon cor”: “No és tan complicat d’entendre que la gent estima i estimar mai pot ser una cosa negativa”.
Tenir referents normalitza la realitat del col·lectiu
Sara Gallego reconeix als micròfons de SER Catalunya que al principi li costava acceptar-se a si mateixa i que la va ajudar coincidir a la selecció espanyola d’atletisme amb una noia “que estava amb una noia també”: “Em va ajudar moltíssim veure que no tenia cap problema ni escoltava cap comentari negatiu. Pensava ‘si ella ha pogut, jo també’.”
Aquesta situació la porta a reflexionar sobre els referents i creu que per a les futures generacions “és molt important” tenir-ne i que “hi hagi esportistes facin un pas endavant”: “Sempre està bé donar visibilitat al que ets, simplement” afirma Gallego.
L’atleta també reconeix que, en un principi, “no volia penjar res a xarxes”, però que, quan va fer-ho, va rebre molts comentaris positius i “veure com podia ser d’ajuda a algú” va fer-li “canviar el xip”. Gallego creu que és qüestió d’”assumir responsabilitat” i ho veu com una oportunitat perquè sigui “alguna cosa positiva per a la gent que ve”.
L’esportista també afirma que creu que al món de l’atletisme “aniria bé” tenir un referent del col·lectiu perquè “ajudaria a trencar amb totes les maneres de pensar i els prejudicis que té la gent”.
Amb totes les mirades posades a Tòquio
Aquest setembre, Tòquio serà la seu del pròxim mundial d’atletisme. Després d’anys d’arrossegar algunes lesions, Gallego afirma estar “molt centrada a tornar a gaudir de la salut i a rendir al meu nivell”. El seu objectiu és arribar al mundial d’aquest any, però posa èmfasi en els Jocs Olímpics de Los Angeles 2028: “En aquests últims no vaig poder-hi anar i estic enfocada en els pròxims. Són els meus. Sé que hi aniré i que sortirà bé”.
