Com s'escullen els noms dels cotxes i quin criteri segueixen?

Barcelona

Es compleixen quaranta anys d’un dels cotxes més icònics fabricats al nostre país: el SEAT Ibiza. Tant és així la seva importància i rellevància per a la nostra societat que la marca ha creat un espectacle musical per repassar i celebrar la seva història: Salta conmigo. Des de finals de novembre de l’any passat, aquest xou ha exhaurit entrades a Madrid, Sevilla i València.

El nom del model, Ibiza, no és casual. Al llarg dels anys, les marques de cotxes han apostat per evolucionar en la denominació dels seus models, deixant enrere els números i optant per noms com Tarraco, León, Alhambra o Marbella. Per repassar aquesta evolució en el món del motor, Aquí Catalunya ha comptat amb l’ajuda del periodista i locutor de la Cadena SER, José Antonio Ponseti, expert en esports i en motor.

La cançó que obre la secció, Por la raja de tu falda, d’Estopa, inclou un SEAT Panda en la seva trama. Ponseti explica que la història darrere d’aquest model va ser “una de les grans baralles del motor”, ja que “Fiat en tenia la llicència”, fet que va obligar el grup SEAT a rebatejar el model com a SEAT Marbella.

L’expert destaca que “SEAT va ser una de les primeres marques a substituir els números per noms”, posant com a exemple el SEAT Ronda, que l’any 1982 es va convertir en el primer cotxe amb nom de ciutat al nostre país. Segons Ponseti, al principi SEAT numerava els models segons el número de projecte —com el SEAT 127—, però amb el temps va evolucionar cap als noms que coneixem avui. Un dels últims models, el SEAT Tarraco, es va escollir mitjançant una votació pública. Una anècdota curiosa és el cas del projecte SEAT Aneto, que es va descartar en coincidir amb el nom d’una coneguda marca de brou. Ponseti també apunta que, dins del grup Volkswagen, l’única marca que ha mantingut una nomenclatura numèrica és Audi, amb models com l’Audi A1 o la sèrie Quattro.

Noms controvertits des de l’estranger

Ponseti comenta que, quan pensem en noms de cotxes peculiars, un dels primers que ve al cap és el Mitsubishi Pajero. El nom original prové d’un felí sud-americà, el lleopard “pajero”, però la connotació del mot en espanyol va obligar la marca a canviar-lo per Montero.

No és l’únic cas curiós. Ponseti repassa altres exemples històricament polèmics, com el Mazda Laputa (inspirat en Els viatges de Gulliver), el Nissan Moco (que en japonès significa “esponjós”), o el Chevrolet Nova, un nom que fa referència a l’estrella però que, per la seva sonoritat, generava confusió en mercats hispanoparlants (“no va”). Segons el periodista, la revolució en la nomenclatura dels cotxes va començar als anys noranta, fet que explica noms actuals com el Hyundai Kona (que en portuguès fa referència a les parts íntimes femenines), o el Renault Twingo, un acrònim de twist, swing i tango.

Ponseti conclou la secció amb una anècdota del seu pas pels Estats Units: propietari d’un Audi de color papaia, quan algú li preguntava quin cotxe tenia, ell responia que conduïa un “Audi papaia”. No va ser fins més endavant que va descobrir que, en alguns països de l’Amèrica Llatina, “papaia” té una connotació sexual.