Juan Avellaneda, dissenyador de moda: "Jo sempre he tingut una mica de complexe, però pots buscar referents que s'assemblin a tu"

Barcelona

La indústria de la moda ja no es troba només a les revistes, ha hagut d'adaptar-se i ara compta amb una forta presència a les xarxes socials. A l'Aquí Catalunya hem parlat amb el dissenyador i comunicador de moda, Juan Avellaneda, i ell té clar que crea contingut a internet perquè li diverteix. Però, diu que, alhora, quan estàs a les xarxes "tens tota l'estona com una espasa de Dàmocles a sobre, que a vegades et pot arribar a atabalar".

Avellaneda afirma que "cadascú entén la bellesa des del seu punt de vista i això nodreix una mica l'ànima en els moments que estem". També explica que als anys setanta i vuitanta els dissenyadors i les models sí que tenien una imatge de "rockstars" que els allunyava de l'opinió pública, però que "ara ja estem en un altre lloc".

En el món de la moda hi ha una clara diferència entre els homes i les dones. Avellaneda diu que, tot i que a poc a poc s'estan desconstruint una mica, "a la majoria dels homes no els interessa tant la moda". Com que van amb uns estàndards més fixos, "els dissenyadors no poden jugar", lamenta el dissenyador. Sobre la seva experiència personal, explica que ell quan veia les catifes vermelles se sorprenia que no es comentaven els estilismes d'ells. Però que ara que és ell qui comenta ho ha entés: "no ho faig, perquè és molt avorrit".

Sobre la pressió estètica, assegura que els homes també la pateixen. "El cos ha de ser més estructural", explica, i afegeix que en aquest aspecte no s'ha reivindicat tant. Ell mateix diu que ha tingut complex "en veure que tothom estava molt fort i jo no". Però apunta que gràcies a les xarxes socials "pots buscar referents que s'assemblin a tu, i així et vas acceptant".

Avellaneda defensa que els cànons de bellesa són cada vegada menys rígids i que la indústria està canviant, "en el tema de cossos veig que hi ha més parietat", afirma, i ho relaciona amb l'entrada de les influencers al sector i amb la incorporació de cossos més diversos a les passarel·les. Amb el tema de l'ecologia, però, diu que hi ha "un greenwashing evident", perquè "no pot ser que facis una peça supersostenible i que vagis en un jet privat".

Finalment, el dissenyador exposa les seves recomanacions per encertar el modelet a l'estiu. En el cas de les dones, Avellaneda fa una aposta pels caftans curts, "m'encanten". Es tracta d'una peça semblant a una camisola llarga amb forma de túnica, normalment de colors llampants. Pels homes, tot i que segueixi en la línia d'opcions més clàssiques, recomana no complicar-se: pantaló blanc i camisa de lli. Tot i això, deixa oberta la porta a provar amb algun estampat, "però sembla que els homes els hi tenen fòbia".

Pel que fa als vetos, Avellaneda ho té clar. Davant la controvèrsia habitual sobre les camises de màniga curta, determina que li sembla "un horror". Prefereix l'opció de portar una camisa llarga arremangada. Dins del món del calçat, ni xancletes de plàstic ni crocs. "Em semblen horribles i no són còmodes", sentencia.