Ramon Brugada: “L’esport d’elit no és sa”
El cardiòleg ha parlat sobre què el va portar a dedicar-se a aquesta professió
Ramon Brugada: “L’esport d’elit no és sa”
Barcelona
Avui al Llapis de Memòria hem connectat amb Ramon Brugada, cardiòleg que dirigeix aquesta àrea dins de l’hospital Josep Trueta de Girona i director de la Unitat de Cardiopaties Familiars i del Laboratori de Diagnòstic de Genètica Cardiovascular.
Nascut en 1966 a Banyoles, era fill d’un pollataire i d’una mestressa de casa que volia ser professora. A casa seva, estudiar era sagrat: “Una de les coses més clares que sempre ens va inculcar la mare era estudiar. Era una cosa que tenia ficat entre cella i cella”. Tant és així que els tres germans van decidir estudiar medicina i són cardiòlegs.
Brugada recorda que, quan estava fent cinquè de medicina, li van detectar un càncer, però no volia que li repercutís als estudis: “La meva prioritat era que no es notés en els meus estudis perquè no volia que a casa tinguessin la sensació que no hi posava el màxim esforç”. Anys després, quan va tenir fills, el metge va pensar en com devien patir aquesta situació el seus pares.
Els tres germans, que es dediquen a la cardiologia, van donar nom a una malaltia: la síndrome de Brugada. Aquesta patologia és hereditària i pot provocar la mort sobtada malgrat que la persona no tingui cap símptoma previ. El nom, però, no el van posar ells, sinó els japonesos, que un cop va sortir la publicació de la malaltia, van escurçar el nom a com es coneix avui dia.
Després de graduar-se de la universitat, Brugada va treballar com a metge de capçalera i, més endavant, va marxar a Amèrica del Nord durant un temps i va treballar com a cardiòleg, professor i investigador a Atlanta, Texas, Nova York i Montreal, sempre comptant amb el suport de la seva dona: “Quan li vaig demanar si volia anar als Estats Units no va dubtar ni un minut. Va dir que sí tot i les dificultats clares per ella, ja que era mestre i ho abandonava tot”.
El cardiòleg també ha posat en marxa un projecte amb l’objectiu de posar desfibril·ladors a pobles de Girona, una iniciativa que ja ha salvat més de cent vides: “No està justificat posar un desfibril·lador en un poble de 400 habitants perquè la probabilitat que l’utilitzis és molt baixa, però per mi et compensa tot el cost del projecte”.
Finalment, el doctor ha comentat que tothom hauria de fer esport, però ha explicat les problemàtiques de fer esport d'elit i el que comporta pel cor: "L'esport s'ha de fer amb seny, i l'esport d'elit no és un esport sa, és simplement posar el cos al màxim".
Les cançons de Ramon Brugada:
- ‘Sí senyor’ d’Ovidi Montllor
- ‘Mollerussa Mon Amour’ de La Trinca
- ‘Nit de Sant Joan’ de Jaume Sisa
- ‘Que tinguem sort’ de Lluís Llach
- ‘Réquiem’ de Mozart
- ‘Chopeta’ de Banda Caliente
- ‘Somni’ de Manel Saderra
- ‘Salve Regina’ de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya