Albert Raurich: “Vaig entrar al Bulli sent un delinqüent”
El xef ha repassat la seva trajectòria en el món de la gastronomia
Albert Raurich: “Vaig entrar a El Bulli sent un delinqüent”
Barcelona
Avui al Llapis de Memòria hem connectat amb Albert Raurich, xef del restaurant Dos Palillos que va treballar al Bulli i que va aconseguir una estrella Michelin.
Nascut en 1970, Raurich ha explicat que els seus inicis en la cuina van començar de petit, ja que quan anava a campaments, cada nen tenia una responsabilitat, i la seva era encarregar-se del menjar: "Jo em dedicava a fer l'esmorzar, el dinar i el sopar de 6 nens de 12 anys. Feia la cuina amb tomàquet Solís i croquetes congelades, però ja era la responsabilitat de donar de menjar a 6 nens".
El cuiner ha confessat que de nen li costava molt estudiar i que va ser un jove molt trapella: "Remenava els calaixos de la mare per treure-li quatre duros i anar de festa amb els col·legues". Un dia va trobar una cartilla al seu nom, va anar al banc a buidar-la i se'n va anar dos mesos a Anglaterra sense dir res a ningú. Allà, falsificava targetes de treball, dormia a Hyde Park i a estacions de tren i sortia de festa a pubs: "Al final em van deportar perquè em van enganxar a Londres en una botiga de discos robant un disc sota la camisa".
Un cop va tornar, va decidir que volia tenir una moto, i es va comprar una Harley Davidson, que encara té avui dia. A partir d'aquí va relacionar-se amb el grup de motoristes Hells Angels, motiu pel qual va passar a la Model dos mesos després que la policia detingués a bona part del grup: "Quan ens van detenir, la policia nacional em va dir que m'havien estat seguint durant sis mesos, però que jo només anava de casa a la feina i algun dia sortia de festa, però que de tota aquesta colla era un dels pocs que treballava seriosament".
El gran gir de la seva vida va arribar quan va començar a treballar al restaurant El Bulli, on va anar recomanat pel Christian Escribà: "Vaig entrar al Bulli sent un delinqüent, perquè el Ferran es va assabentar que havia estat a la presó". De fet, en Ferran Adrià va dir-li que dormís en una de les habitacions a sobre del restaurant per tenir-lo controlat: "En Ferran va pensar que, si havia de baixar cada dia a Roses, que a l'estiu ja saps com està de turistes, de festes i de discoteques, a l'endemà no vindria".
Anys més tard, va obrir el restaurant Dos Palillos, un restaurant de fusió asiàtica que porta amb la seva dona, la sommelier japonesa Tamae Imachi, a qui va conèixer menter treballava en El Bulli. Més tard va arribar un segon restaurant, el Dos Pebrots, on se serveix cuina mediterrània. A més, també és assessor del restaurant del MNAC, i ja té més idees i projectes que no ha desvetllat.
Les cançons d’Albert Raurich:
- ‘I against I’ de Bad Brains
- ‘Paraules d'amor’ de Joan Manuel Serrat
- ‘Wa Yeah!’ d’Antònia Font
- ‘Sympathy for the Devil’ de The Rolling Stones
- ‘The Greatest Cockney Rip Off’ de Cockney Rejects
- ‘Nellie the Elephant’ de Toy Dolls
- ‘Deny Everything’ de Circle Jerks
- ‘Itaca’ de Lluís Llach