Futbol i "ganxet" amb xarxes de pesca, una experiència d'estiu a Islàndia

Barcelona

Islàndia. Un país amb 300.000 habitants que va sorprendre el món del futbol a l'Eurocopa del 2016. Van arribar a quarts de final, eliminant a vuitens a Anglaterra. Una gesta. Ara, dues jugadores catalanes, han fet les maletes per anar a jugar a futbol al país nòrdic. La Coral Fernández i l'Andrea Martínez han explicat la seva experiència al 'Què t'hi Jugues!'.

"Nosaltres coneixem jugadores que havien estat allà jugant durant l'estiu. L'Andrea tenia una amiga que ho havia fet i la va contactar", explica la Coral. L'Andrea explica que les gestions més avançades le va fer mitjançant una agència: "Vaig contactar amb ells i li vaig oferir a la Coral. Pensava que seria una bona companyia per viure aquesta experiència. I l'agència ens va buscar l'equip". La primera paraula que van aprendre va ser "domari", que significa àrbitre.

Les dues valoren l'experiència molt positivament. "Vam conèixer l'equip a l'abril, perquè van venir a fer un stage a Salou", comença l'Andrea, que assegura que la primera impressió va ser d'un equip "bastant fluixet". "És només el segon any que tenen primer equip femení", defensa. A la vegada, assegura que en arribar a Islàndia el nivell havia pujat: "L'equip ja havia millorat i estaven competint". Ara, juguen a la tercera divisió islandesa. "És com preferent a Catalunya", explica la Coral.

Viuen a Ísafjörður, un poble de més de 3.000 habitants als fiords de l'oest. "És bastant gran pel que és Islàndia", diu la Coral. A l'equip son 22 jugadores: "El nivell és prou bo i molt competitiu, només anem convocades 18". A més, explica que els entrenaments son "intensos" perquè moltes saben que es queden desconvocades.

Per la Coral no és la primera vegada a Islàndia: "Vaig venir de vacances fa un parell d'anys i els i vaig dir als meus pares que algún dia els obligaria a venir. I mira, d'aquí a unes setmanes podran venir". Integrar-se a l'equip no ha estat fàcil. "Entre elles parlen islandès, però com els entrenadors son de fora, parlem en anglès", explica. Son sis estrangeres: dues americanes, una australiana, una irlandesa i elles dues.

Sobre la possibilitat d'allargar l'experiència, no és molt viable. "La lliga la juguen des de l'abril fins a mitjans de setembre, perquè després fa molt fred, hi ha moltes nevades i pràcticament no es pot sortir al carrer. Quasi tot el dia és de nit", explica la Coral. I afegeix: "Ara tot el dia és de dia, no hem vist la nit". I això complica el descans per dormir. "Jo m'he acostumat a l'antifaç", diu l'Andrea. Però la Coral no: "Ara tenim cortines, que quan vam arribar a l'apartament no en tenia i va ser molt dur".

A la vegada que juguen, l'oferta era per treballar al país. "És un xou, estem arreglant xarxes de peixos", diu l'Andrea. A més, explica que no tenien ni idea del que anaven a fer: "Ho hem après aquí, des de zero". La Coral explica que son xarxes gegants: "No us ho podeu imaginar, son molt grans. Potser pesen 2.000, 3.000 o 6.000 quilos. I bromeja: "Ara mateix la nostra feina és fer ganxet. Anem trobant foradets i els tapem".