Ferran Ràfols: "A mi el castellà no em necessita"

Barcelona

Al Llapis de Memòria d’avui hem connectat amb Ferran Ràfols, traductor literari, qui ha parlat sobre com va arribar a dedicar-se a la traducció de llibres i com és aquesta professió.

Tot i dedicar-se a les lletres, Ràfols va estudiar enginyeria industrial, una decisió que reconeix com a fruit de la confusió i la pressió social: "Vaig triar pensant que era una ciència variada, però aviat vaig sentir que m’havia equivocat". Aquells anys van estar marcats per la música, la introspecció i una sensació de no encaixar, però també per descobertes que el van portar a escriure poemes, fer curtmetratges i, finalment, traduir.

Ràfols fa vint anys que es dedica a això i ha traduït més de 140 obres, entre elles d'autors com David Foster Wallace o Henry James, i té clar què significa aquesta professió: "La gent entén que traduir vol dir que hi ha una frase en un idioma i tu la poses en un altre idioma. Això és correcte, evidentment, però no és només això. Literàriament, al final, es tracta de trobar una veu".

Ràfols defensa una traducció que trobi l’equilibri entre fidelitat i llegibilitat, i reconeix que la seva formació tècnica li ha donat una mentalitat orientada a la solució.

El seu compromís amb el català és profund i vocacional: "Crec que en català soc molt més bo que en castellà. Després hi ha una altra cosa, que és que a mi el castellà no em necessita". Per això, sempre ha triat traduir al català, i es queixa que hi hagi gent que prefereixi llegir en castellà per criteris que considera que no tenen sentit: "La gent diu que li agrada més llegir en castellà perquè és més literari, però no ho és".

Amb una trajectòria marcada per la passió, la curiositat i la fidelitat a la seva pròpia veu, Ferran Ràfols ens recorda que la cultura no és només coneixement, sinó vivència, i que traduir és una forma de fer-la nostra, de compartir-la i de defensar-la.

Les cançons de Ferran Ràfols:

• ‘Me and the Farmer’ de The Housemartins
• ‘Stay Free’ de The Clash
• ‘Girl Afraid’ de The Smiths
• ‘Killing in the Name’ de Rage Against the Machine
• ‘Pavement’ d’AT&T
• ‘Darrera una Revista’ d’Antònia Font
• ‘Green Arrow’ de Yo La Tengo
• ‘Turiya and Ramakrishna’ d’Alice Coltrane