Albert Batlle: “Barcelona disposarà de les màximes càmeres de videovigilància a finals de mandat”

Barcelona

Dos dies després que Barcelona presentés les xifres del descens de la criminalitat a la ciutat, el responsable de la matèria, el tinent de seguretat Albert Batlle, en una entrevista a l’Aquí Catalunya, ha recordat que encara queda feina per fer. Els números mostren com els delictes s’han reduït gairebé un 9%, el que constata que “hem trencat la corba ascendent”. Ara des de l’Ajuntament esperen consolidar aquesta tendència amb més coordinació entre els cossos policials i els tribunals, i amb un increment de la vigilància.

Implementació de càmeres de videovigilància

L’ampli desplegament dels Mossos d’Esquadra o de la Guàrdia Urbana són algunes de les mesures amb què s’ha incidit en matèria de vigilància. Però no només. Ser Catalunya ja va avançar fa uns mesos la intenció del consistori de desplegar 500 càmeres de videovigilància arreu de la ciutat per tal que els criminals se sentin amb ulls a la nuca en tot moment. El tinent Batlle no ha especificat la xifra, però ha confirmat que Barcelona comptarà amb el màxim nombre de càmeres possibles “a final de mandat”.

El procediment per instal·lar-les és lent i enrevessat, “amb molta burocràcia”. Primer cal que el consistori rebi l’autorització de la comissió de videovigilància, i posteriorment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) també ha de donar el seu vistiplau. Més tard, totes i cada una de les càmeres han de tenir el seu expedient obert. En definitiva, “un procés molt garantista”, deia Batlle, i és lògic. En joc està “matèria d’intimitat personal de la ciutadania”.

Durant l’entrevista, el tinent ha assegurat que no contemplen introduir el reconeixement facial a les càmeres. “En aquests moments no ens ho plantegem”, ja que, a més, a hores d’ara es tracta d’una qüestió prohibida per la llei.

Assassinat a Consell de Cent

Sobre l’assassinat, dimarts de la setmana passada al centre de la ciutat, Batlle ha tret ferro a l’assumpte. “No hem d’extreure conclusions, és un fet que no ha de crear alarma”, i s’ha remès a les xifres: “durant el primer semestre de 2025 els números milloren”. Ha recordat que Barcelona és una ciutat amb gran afluència de gent, amb més de quinze milions de visitants l’any. Això afavoreix la presència de petits delictes, “un fet comú”, considera el responsable de l’àrea de seguretat, a les grans ciutats com la nostra.

A banda, ha destacat que cap dels implicats en el cas de Consell de Cent tenia arrels a la ciutat. “Barcelona no és refugi pels criminals, la policia sempre ofereix una resposta immediata quan succeeixen aquesta mena de casos”. “La droga”, creu Batlle, és el vincle relacional entre els grans successos criminals que tenen lloc a la capital catalana. Per això “hem d’estar atents a com evolucionen les xarxes de distribució d’estupefaents”.

Les xeringues, un altre problema a solucionar

Fa un parell d’estius va haver-hi un repunt de les xeringues recollides a la ciutat. Concretament al barri del Poble Sec, on molts veïns van alertar a les autoritats de la presència d’aquests elements amb què la gent es droga. Batlle creu que “és una altra de les tendències a solucionar”. I insisteix a relacionar la presència de substàncies il·legals amb la criminalitat: “tot el crim sempre té alguna relació amb el tràfic de drogues”.

Per aturar-lo, tots els cossos policials (Policia Nacional, Guàrdia Civil, Guàrdia Urbana i Mossos) gaudeixen d’una “bona coordinació”. També s’ha incidit en els lligams amb la judicatura i la fiscalia. Batlle se sent satisfet amb els resultats, també amb els del “Pla Kanpai”, dels Mossos contra la multireincidència.

I sobre la policia catalana, el tinent també ha tingut temps per referir-se a les paraules de Ione Belarra, secretària general de Podemos, qui fa uns dies, va afirmar que els “Mossos farien batudes racistes” si Catalunya tingués competències en immigració. Batlle ha dit que són “paraules inacceptables venint d’una responsable política, totalment falses”.