Una catalana a Honolulu, davant de l'alerta per tsunami: “Estic en un pis 26; crec que estic segura”

Barcelona

Un sisme de magnitud 8,8 registrat davant la costa sud de la península russa de Kamtxatka ha provocat aquest dimecres l'emissió d'alertes de tsunami en múltiples regions situades a la vora de l'oceà Pacífic. Entre les zones afectades hi ha el Japó, els territoris nord-americans de Hawaii i Alaska, el Canadà, així com diversos països de l'Amèrica Llatina. El primer avís l'ha emès l'Agència Meteorològica del Japó a les 8:25, hora local japonesa (23:25 GMT de dimarts). Inicialment, l'organisme va estimar la magnitud del terratrèmol en magnitud 8 a l'escala de Richter, però posteriorment la va revisar a 8,7 i, finalment, a 8,8.

Des d’Aquí Catalunya hem pogut parlar amb l’Anna Campmany, una catalana resident a Honolulu. L’Anna ens ha explicat que a les 14:45 hora local (UTC -10), “tots els mòbils han començat a sonar amb una alerta de tsunami que es dirigia cap aquí”, arran del terratrèmol detectat a Kamtxatka. Tot seguit, “han començat a sonar les sirenes a tota la ciutat cada hora” per demanar el confinament de les persones que es trobessin a les zones properes a la costa. Els avisos detallaven que les propietats properes al mar “podien patir danys” demanant sobretot que la població s'establís en zones elevades.

L'Anna es trobava a la feina quan s’ha vist obligada a marxar arran dels avisos emesos. “M'ha costat dues hores i mitja arribar a casa”, comenta, ja que tothom “estava intentant arribar a casa” després dels avisos, fet que va convertir un trajecte habitual d’un quart d’hora en una autèntica marató. Pel que fa a aquesta tipologia d’avisos, l’Anna explica que “és el primer cop en nou anys que es veu un avís així de tsunami”, i afegeix que “normalment reben avisos menors, els tsunami watch” però que mai arriba al warning com el que ha rebut aquest matí, un fet que considera excepcional. “Hem tingut avisos d’huracà, però de tsunami no”, comenta.

És resident a Waikiki, un dels barris de Honolulu, però, tot i la seva proximitat a la costa, es mostra tranquil·la. “Estic en un pis 26; crec que estic segura”. Pel que fa a la vista del mar des de casa seva, comenta que no s’hi aprecien canvis ni gaire moviment, de manera que opta per anar a dormir, un gest que reflecteix la normalitat amb què sovint es viuen aquests fenòmens geogràfics.