L'arquebisbe de Tarragona sobre la ultradreta: "Vol un cristianisme a la carta"

Barcelona

A Joan Planellas no li tremola ni el pols ni la veu quan es tracta de referir-se a la ultradreta espanyola. No li va tremolar quan va dir que un xenòfob com Abascal no pot ser un bon cristià, tampoc quan va carregar contra Vox i el PP per impedir la celebració de dues festes musulmanes a Jumella, Múrcia, i encara menys quan va reconèixer sentir-se molest perquè el president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luís Argüello es fotografiés al costat del líder ultra. Aquest matí ha estat a l'Aquí Catalunya de SER Catalunya i no ha dubtat a l'hora de sentenciar que la ultradreta busca "un cristianisme a la carta".

Preguntat per l'apropiació de la relació que fan els partits de l'extrema dreta ha dit que "és un parany", que no s'estan apoderant ni de la fe ni de la religió cristiana: "Hi ha algú que vol instrumentalitzar l'església en un determinat sentit, que s'aprofita, és el que he dit abans del cristianisme a la carta, hi ha coses que li va bé i hi ha unes altres que no, i és llavors quan s'enfada".

En la mateixa línia l'arquebisbe ha qualificat de "barbaritat" les declaracions de Santiago Abascal sobre l'ONG Open Arms de la qual va dir que s'hauria de "confiscar i enfonsar el seu vaixell de negrers". Planellas, que també és president de la Conferència Episcopal Tarragonina, encara se sorprèn per l'estupor que causen les seves declaracions: "són obvietats que es converteixen en notícia" i una vegada més ha recordat que l'única cosa que va fer amb Abascal va ser refrescar-li la memòria sobre el que diu l'antic i nou testament sobre la migració, "només vaig recordar l'Evangeli", assegura. Planellas no sols ha parlat de l'extrema dreta espanyola, també del trumpisme, del qual ha alertat de les seves conseqüències: "Donald Trump va a la caça de bruixes dels migrants".

L'arquebisbe va coincidir dimarts amb el president Salvador Illa en l'acte de constitució del Consorci pel Patrimoni de Tarragona, un ens format per Estat, Generalitat i Ajuntament que ha de garantir la conservació i la recuperació del patrimoni històric de la ciutat. Durant la trobada, van parlar del clima polític i Planellas va aprofitar per a recordar-li que "la política ha de treballar per a baixar el to negatiu, com si sempre l'altre, fora l'enemic a abatre, quan el contrari també té raó en moltes coses".

Sobre la relació que entri Església i política ha dit que "com a institució, la església, ha d'estar al marge" encara que això no quitació que "hagi de denunciar, parlar i debatre els problemes socials". La seva postura xoca, una vegada més, amb la del president de la CEE que a principis de juny va demanar eleccions anticipades: "hauríeu de preguntar-li a ell per què ho va dir... no era la visió general de tot l'episcopat perquè aquest tema no ho havíem parlat". En aquest sentit, també reconeix que no ha de ficar-se en el debat de l'amnistia: "si l'amnistia és un camí, l'ha de dir la política, no els bisbes encara que hem de treballar per a llimar les asprors, els conflictes i les tremendes ferides" que encara existeixen avui dia", ha explicat.