"La seva il·lusió és l'esport, però la disciplina es trasllada a l'àmbit acadèmic"

Barcelona

Igual que la resta d'instituts de Catalunya, l'IES on estudien els i les esportistes que s'entrenen al CAR becats pel seu potencial d'arribar a l'elit de les seves disciplines ha començat les classes aquesta setmana. Dilluns 8, sessions de benvinguda. Dimarts 9, inici de classes pels de secundària. I divendres 12, els de batxillerat, que són el gran gruix: "Som una piràmide invertida: comencem amb poquets alumnes, potser amb ràtios de 8 o 10 a Primer d'Eso, i acabem amb 60 al Batxillerat", explica Marta Arnaiz, la directora del centre. "Les entrades més importants són a Tercer d'Eso i a Primer de Batxillerat. Sobretot a Tercer d'ESO, perquè amb 14 anys sol ser el moment on es pot veure si un esportista pot tenir unes característiques que van cap a l'alt rendiment", afegeix.

Precisament el factor de l'alt rendiment esportiu és el que marca en molts casos les matrícules i les baixes del centre, però Arnaiz subratlla que hi ha una flexibilitat que permet fer-ho de la manera que sigui menys traumàtica per l'estudiant: "Que l'alumnat segueixi a l'institut no depèn de nosaltres, depèn de factors com les lesions, el rendiment o les pròpies decisions dels esportistes o les famílies si la càrrega no és sana o l'objectiu canvia. Però quan l'alumnat està a mitja etapa, per exemple entre primer i segon de batxillerat o tercer i quart d'ESO, els deixem acabar l'etapa".

Tot i que, de vegades, continuar al centre si no és per compaginar els estudis amb els entrenaments d'alt rendiment pot perdre el sentit i fins i tot perjudicar més que ajudar l'alumne: "No sempre és positiu continuar a l'institut: de vegades viuen lluny de Sant Cugat, d'altres punts de Catalunya o d'Espanya. O si no encaixa bé que la resta de companys segueixin anant a entrenar i ell o ella no ja sigui per lesió o perquè per rendiment no ha renovat la beca... cal veure si a nivell de salut mental és positiu o no per l'alumne", destaca la que és directora de l'Institut des de fa gairebé una dècada.

La convivència al centre és transversal entre els diferents cursos sense necessitat de planificar-ho, com sí que passa en alguns centre convencionals amb els apadrinaments: "Treballem molt la cohesió grupal per esports quan fem una sortida a l'any o fem activitats com la Castanyada o el Carnaval, i la barreja d'esport prioritza la barreja de la classe perquè és on els més petits troben referents en els més grans. També al menjador veus que moltes vegades s'agrupen més per esports que no pas per edat."

Una de les tasques principals del professorat és mantenir l'equilibri entre l'entrega total dels i les estudiants als seus respectius entrenaments i que això no els faci deixar de banda els estudis: "El tema acadèmic el ténen molt clar. La seva il·lusió és l'esport, però porten una disciplina al darrere que es traspassa a l'àmbit acadèmic. Sempre hi ha excepcions, i també hi ha alumnes amb necessitats especials i alumnes vulnerables, però la coordinació entre entrenadors, professors i psicòlegs és quelcom que s'ha de destacar."

El més difícil, i el que fa més singular aquest centre, és compaginar els calendaris de les competicions amb el calendari escolar: "És un treball molt artesanal perquè cada alumne pot ser diferent. Hi ha alumnes de segon de batxillerat que poden estar en cicle olímpic, i en aquests casos has de fer-ho a mesura: on i quan tindran les seves càrregues esportives i fer horaris i atencions individualitzades, perquè no tots els alumnes del mateix esport van a les mateixes competicions." Aquest treball artesanal el fan professors que treballen amb alumnes de manera gairebé individual: "Treballem amb tutors de carrera dual per fer compatible la carrera acadèmica i l'esportiva, i a cada professor se li adjudiquen uns alumnes en funció del perfil personal del docent i les necessitats de l'esportista: absentisme esportiu, gestió de l'estrés, organització..."

La clau està en què l'alumne adquireixi la capacitat d'agafar la iniciativa i avançar-se al centre a l'hora de demanar quan necessitarà una reprogramació especial: "Treballem molt el benestar emocional i la planificació i l'organització per anticipar escenaris, i equipar l'alumne amb l'autogestió, la planificació integral de la setmana, gestió del temps, de l'estrés, el cansament, la recuperació... com a qualsevol institut de Catalunya, en definitiva, que l'alumne assumeixi la responsabilitat i sigui proactiu però en aquest cas una mica més. Si una competició coincideix amb un examen és indiscutible que serem flexibles i l'ajornarem, però l'alumne ha de ser responsable d'informar el professor i coordinar-se amb ell. En definitiva, una sèrie de competències personals que puguin donar resposta a les necessitats que es trobaran en diferents àmbits", conclou Arnaiz.