De no poder moure's del sofà a pujar al camp base l'Everest: "Quan vaig arribar no m'ho creia"

Barcelona

18 pastilles diàries, no poder-se aixecar del sofà, ansietat, depressió i dolor constant. Aquest era el dia a dia de la Lida quan li van diagnosticar fibromiàlgia. Dotze anys després ha aconseguit pujar fins a 5300 metres, al camp base de la muntanya més alta del món, l'Everest. No ha estat un canvi instantani, han estat anys i anys de teràpia, rehabilitació i molta força de voluntat, però ara per fi pot viure una vida fora del llit, amb dies bons i dolents, però amb les ganes que li havien desaparegut.

En aquesta expedició rumb al camp base de l'Everest hi anaven ella i 30 persones més, amb problemes de vista, de cor o de pulmons. Tot ells membres de CIM Project, un club de muntanya inclusiu que treballa perquè tothom pugui gaudir de la natura independentment de les seves capacitats i també demostrar que les expedicions extremes poden funcionar com a teràpia per moltes d'aquestes persones. Des del Pedraforca i fins al camp base de l'Everest i amb l'objectiu de poder superar-se.

La teràpia de la muntanya

"Quan vaig arribar no m'ho creia", admet la Lídia, "vaig pensar: «Sí que puc, he sigut capaç». Feia 15 dies que caminaven amb un únic objectiu, arribar. Qui capitanejava aquesta expedició era la Mayte Serrat, doctora a Vall d'Hebron i fundadora de CIM Project, qui en tot moment va confiar que ho aconseguirien. La doctora Serrat ha deixat clar, però, que aquesta expedició no vol donar la imatge que totes les persones amb fibromiàlgia poden pujar fins a 5300 metres, sinó mostrar que "el patiment per arribar al camp base de l'Everest és el patiment d'aquestes persones només aixecar-se del llit". I que han estat aquestes persones concretes qui ho ha pogut fer després de "la teràpia, treball constant i control del dolor".

La teràpia que s'ha treballat ha estat estretament lligada amb la natura. Des de petita la doctora Serrat ha estat lligada amb la muntanya: "Sempre m'havia donat un plus extra". I així ho va poder demostrar a la seva tesi, la teràpia de l'hospital té més eficàcia si es fa a la natura. D'aquí neix CIM Project: "Quan vam acabar la teràpia els vaig proposar a les pacients d'anar a caminar i la resposta va ser sí". Així van començar a reunir persones amb diferents problemes de salut que volien superar-se a elles mateixes.

Ha estat un any i mig de preparació fins a arribar a l'Everest i molta organització per no tirar enrere; eren 30 persones moltes de les quals no havien fet mai muntanya, ni tan sols havien sortit del país. Va haver-hi brots, dies dolents, i moments en què es van trobar malament, però en cap moment es va dubtar. "Anàvem a batre tots els rècords, som els més lents, però arribarem", ha assegurat la Mayte.

Segones oportunitats

CIM Project ha estat una "segona oportunitat" per la Lida, que pensava que es quedaria sense poder sortir de casa per sempre. Ha après a meditar, conèixer-se a ella mateixa i prioritzar. També ha estat una segona oportunitat per la doctora Serrano, a qui li van diagnosticar autisme poc abans d'iniciar l'expedició més dura que havia fet fins aleshores i també ha hagut de passar un procés. Ella admet que el club inclusiu l'ha ajudat moltíssim: "Vaig muntar un club per mi mateixa i no ho sabia". L'agraïment de les persones a les quals ha ajudat és infinit, però ella assegura que són aquestes persones les qui "donen sentit" al que fa.

En menys de 48 hores una nova expedició de catalans amb fibromiàlgia agafarà un avió per anar a caminar per les Dolomites. I d'aquí a uns mesos tocarà el següent gran repte que s'haurà de votar: el volcà més alt del món, Ojos del Salado (6.891 m); o el Kilimanjaro (5.895 m), la Lida ho té clar.