'Barçagate': Bartomeu coneixia les intervencions a xarxes, les difamacions i atacs, i la manipulació d'enquestes

Barcelona

El Barça no va lliurar als Mossos d'Esquadra cap dels informes que Josep Maria Bartomeu tenia a la seva disposició sobre la intervenció a les xarxes socials, documentació requerida al club blaugrana l'any 2020 pel Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, que investiga l'expresident per administració deslleial i corrupció entre particulars. Bartomeu disposava de 141 informes, 52 dels quals corresponents a les intervencions a xarxes.

Aquests informes van ser confeccionats per les empreses del grup Nicestream, contractades pel club entre els anys 2017 i 2020 per, entre altres feines, intervenir a les xarxes socials amb perfils falsos i pàgines creades ad hoc per tal de protegir la reputació del president i la junta, a la vegada que atacar i difamar teòrics opositors com Joan Laporta, Pep Guardiola, Xavi Hernández, Jaume Roures o tot un seguit de periodistes. Informació que va destapar el 'Què t'hi Jugues' el 17 de febrer del 2020.

De fet, un dia abans de la reunió entre els periodistes del 'Què t'hi Jugues' amb una font del club molt propera a Bartomeu, l'expresident va començar a eliminar bona part dels seus correus electrònics, tal i com exposen els Mossos: "es poden observar diferents fets que serien significatius per a la investigació, com l'esborrat massiu dels correus electrònics entre el 12 de febrer del 2020 i el 23 de febrer del 2020".

Aquests informes han aparegut en la investigació que la policia catalana ha efectuat als dispositius mòbils de l'expresident. Informes en els quals es demostra que Bartomeu coneixia les intervencions a les xarxes: "Actuacions per intervenir activament amb continguts a xarxes socials per influir en el discurs, difamar a possibles candidats electorals o manipular enquestes de mitjans de comunicació", escriuen els Mossos, en un atestat al qual ha tingut accés el programa de SER Catalunya.

Bartomeu rebia periòdicament al seu correu personal -també existeixen alguns informes al seu telèfon mòbil- informes amb intervencions de "perfils falsos creats per treballadors d'I3Ventures o altres empreses vinculades a Nicestream com per exemple el perfil de Twitter 'Robert Serra'".

Des del perfil de @RobertSerrra, @SergiRdrgz i de fins a 226 comptes s'emetien missatges favorables a la gestió de l'expresident i s'atacaven, assenyalaven i difamaven persones de múltiples àmbits: exjugadors com Xavi, exentrenadors com Guardiola, l'aleshores expresident Laporta i els seus directius -majoritàriament atacaven l'actual vicepresidenta Elena Fort-, candidats com Víctor Font o Agustí Benedito, periodistes com Ramon Besa (El País i col·laborador de la SER), Albert Llimós (ARA), Francesc Garriga (TV3) o els mateixos signants d'aquest article, Sique Rodríguez i Adrià Soldevila; i programes com El Club de la Mitjanit de TV3 i Catalunya Ràdio o el podcast La Sotana.

L'expresident rebia, fins i tot, informes de Nicestream amb els objectius d'aquestes intervencions: "ataques a Font, Laporta y Benedito, entre otros. La propuesta de referéndum de Font ha sido uno de los temas importantes de intervenir". Fins i tot, a Pep Guardiola, sent entrenador del Manchester City: "Guardiola: ataques al ex técnico del Barça y a sus fans por su eliminación en Champions".

A l'actual president Joan Laporta se l'acusava, fins i tot, de robar: "Dice que el fútbol es adictivo, pero sospechoso que lo que más le gusta es vaciarle la caja a los clubs".

Manipulació d'enquestes

A banda d'intervenir amb missatges a les xarxes socials, Nicestream també feia la tasca de manipular enquestes per tal que la junta directiva sortís beneficiada de l'opinió pública, a la vegada que l'entrenador Ernesto Valverde. Per exemple, es van intervenir enquestes a mitjans com l'AS, La Vanguardia o Eurosport després de l'eliminació de la Champions a Liverpool (4-0, any 2019) per tal que els jugadors fossin els més votats com a culpables.

Fins i tot, la mà dreta de Bartomeu, Jaume Masferrer -també investigat-, pressionava directors de mitjans com Santi Nolla (Mundo Deportivo) per tal que les enquestes digitals es publiquessin a la versió en paper. "Mi passare a Santi Nolla perque miri de publicar-ho en paper. Hem tingut que actuar molt (amb Carlos) per canviar tendencies (sic)”, és un missatge que envia Masferrer a Bartomeu el setembre del 2018. "Carlos" és Carlos Ibáñez, propietari de les empreses del grup Nicestream, també investigat a la causa.

Marçal Lorente: 4.000 euros per la campanya electoral

Els Mossos d'Esquadra també han trobat un arxiu amb els proveïdors de la campanya electoral de Josep Maria Bartomeu. Un d'ells és el periodista Marçal Lorente, que va cobrar 4.000 euros per treballar en la campanya de l'expresident mentre exercia com a presentador del programa 'Sin Concesiones, de la ràdio RKB. Després que Bartomeu es proclamés guanyador, el Barça va signar amb Marçal Lorente un contracte de 50.000 euros anuals per publicitat al seu programa de ràdio. Una xifra que va augmentar fins els 70.000 euros l'any 2020.