Què fa especial el cafè d’especialitat?

Barcelona

El cafè d’especialitat, la tendència actual que designa aquells grans que, per qualitat i singularitat, superen els estàndards habituals del mercat. Des de temps remots el cafè pateix l’estigma de tractar-se d'una beguda amb un únic objectiu: el d’espavilar-se. Els ritmes de vida s’han accelerat i en conseqüència la nostra fatiga corporal i mental s’ha vist temptada a abocar-se en l’hàbit del cafè de màquina convencional i econòmic per aguantar una jornada completa. Davant el reconeixement d’aquest mal hàbit, sembla que la nova tendència del cafè d’especialitat ha arribat per quedar-se: “un gra que no necessita sucre, més sa i menys agressius aromàticament parlant”, afirma el Xavi Iglesias, l'expert en gastronomia i barista d'especialitat.

El Poblenou s'ha convertit en el quilòmetre zero del cafè d’especialitat a Barcelona. Fins a nou locals han obert les seves portes en un sol carrer d'aquest barri del districte de sant Martí, atrets per un públic que oscil·la entre els 30 i 40 anys i que, durant els matins de diumenge o a les tardes sortint de la feina, busca una experiència diferent de la del cafè de màquina de tota la vida. Activitats d’empresa, afterworks i fins i tot turistes internacionals es deixen seduir per aquesta nova cultura del cafè. Però és només una moda propagada per uns pocs adinerats o una proposta de canvi real en els nostres hàbits de consum més saludables?

Per entendre d’on ve i cap a on va aquesta tendència, en parlem amb Iglesias, el qual explica que fins fa pocs anys a Espanya gairebé no existia formació sobre traçabilitat i qualitat del gra, ja que es prioritzava un cafè més econòmic amb objectius de consum massiu. De fet, menciona que aquí vam ser pioners en l’anomenat torrefacte, una pràctica que consistia a recobrir el gra amb sucre cremat. Aquella tècnica va ser rendible perquè es venia el sucre al mateix preu que el cafè, però alhora va amagar durant dècades la possibilitat d’apostar per productes més cuidats i de més qualitat. Encara ara queden restes d'aquesta pràctica, el que vol dir que la indústria no l'ha suprimit per complet. El Xavi recomana abstenir-se de patentar aquest consum insà als supermercats, que apareixen amb l’etiqueta de cafè de mescla.

Així ho evidencia l’Esther, una consumidora activa de cafè que de manera intuïtiva va caure en l’atracció del cafè d’especialitat, assegurant que els cafès de màquina que es troben als espais públics són dolents, se’n desconeix l’origen i de manera quasi involuntària ens ho posem al cos, ignorant les maleses en termes de salut que això pot ocasionar. Poder preguntar la procedència del gra és “un valor afegit” en aquest tipus de locals, apunta l'Esther.

Pagar per l'experiència

Xavi Iglesias, també va ser guanyador del campionat de tasts de cafè, i confirma sense pèls a la llengua que el sector està en plena ebullició: “no trobaràs cafeteries brutes en aquest àmbit, ni draps sobre les tasses. El cafè d’especialitat no és amarg, té notes àcides, dolces i fins i tot salades”. És per això que el cafè d’especialitat té un cost més alt del que estem acostumats.

Justament per tenir un preu força elevat d’entre uns tres i quatre euros mínim aquest tipus de cafè ha estat etiquetat per alguns sectors com quelcom elitista o “pijo”, tot i que el Xavi assegura amb contundència que “això és com els restaurants gastronòmics, que no s'entenen fins que t'asseus i fan màgia”. Afirma ser una experiència única que val pena, com si fos un "menú degustació".

Tant sigui "pijería" com inclinació, el que és clar és que al Poblenou el cafè ja no és només un estímul de bon matí, sinó una experiència aromàtica i altament recomanada pels experts en el sector.