Testimoni d’un palestí a Gaza: "El pitjor no és morir, és viure mort en vida"

Barcelona

Hosam Ganem tenia una vida normal. Vivia a Gaza amb la seva dona i els seus cinc fills d’entre 12 i 25 anys. Tenia el seu propi negoci —una empresa que importava roba des de Turquia— i abans havia estat director d’una sucursal bancària, el Bank of Palestine. El seu dia a dia transcorria com el de qualsevol de nosaltres, però el 7 d’octubre de 2023 el seu món es va aturar, res no va tornar a ser com abans. La massacre perpetrada per Hamàs en un festival de música electrònica proper a la frontera de Gaza va donar pas a una matança indiscriminada que no ha cessat des de fa ja dos anys.

En aquest temps, Hosam i la seva família s’han vist obligats a desplaçar-se en deu ocasions, de Gaza a Rafah, de Rafah a Khan Younis, i així un periple que finalment l’ha dut fins a Al-Zawaida, al centre de la Franja, on es troba ara. "Vam haver de sortir de Gaza caminant deu quilòmetres per la platja per fugir de les bombes, hem tornat a la tenda de campanya, hem tornat a patir", ha explicat en una entrevista al programa Aquí Catalunya de SER Catalunya. Durant la primera treva va poder tornar a Ciutat de Gaza i va comprovar que la seva casa seguia en peu, però "Israel ho ha destruït tot". "Edificis, escoles, hospitals. Tot s’ha aturat", lamenta.

Ganem no pot llençar la tovallola, és pare de cinc fills —quatre nois, Ghazy (25), Hazem (23), Mohamed (14) i Yousef (12); i una noia, Hala (20)— per ells segueix endavant, tot i que reconeix que ell i la seva família han preferit "morir que viure així". "El pitjor a Gaza no és morir, és viure mort en vida", afirma. La vida en una tenda de campanya és complicada, "fa una calor extrema a l’estiu i un fred molt intens a l’hivern", no hi ha aigua potable ni gas i, per això, els seus fills s’encarreguen d’encendre llenya per cuinar perquè és molt difícil fer-ho", explica.

Per sort, tenen per menjar, han fet servir els seus estalvis per comprar aliments bàsics a preus astronòmics: "Hem pagat molt per l’escassetat". Al dia a dia desolador, sense altre horitzó que aconseguir menjar, s’hi afegeix l’efecte psicològic de viure sota un bombardeig constant. Confessa que els seus fills estan "aterrits i traumatitzats" i que la nit és un dels moments més difícils. "A vegades dormien a la meva habitació amb mi perquè el soroll de les bombes no els deixava aclucar els ulls. Tenen por de tot", sentencia.

Hosam Ganem parla un castellà perfecte, va estudiar empresarials a la Universitat Complutense de Madrid. Espanya va ser l’únic país on el van acceptar. Va néixer a Kuwait perquè els seus pares, d’origen palestí, s’hi van traslladar a viure, però quan va arribar el moment d’anar a la universitat es va topar amb el fet que l’emirat no permetia l’entrada d’estrangers als seus centres universitaris. Per la seva relació amb Espanya, Ganem es mostra emocionat i agraït amb els activistes de la Flotilla i amb els manifestants que aquests dies han omplert els carrers de desenes de ciutats espanyoles: "Se’m posa la pell de gallina, Espanya s’ha fet més propera al cor de cada palestí". Ell i la seva família volen viure en pau i tranquil·litat, estan "cansats d’esperar una ajuda que mai arriba".