L'enèsim cop als autònoms

Barcelona

Aquesta setmana, el col·lectiu dels autònoms ha tornat a dir prou. En ple mes d’octubre, quan toca pagar l’IVA i l’IRPF, la proposta del govern espanyol d’augmentar les quotes ha generat un terratrèmol entre els més de mig milió d’autònoms que hi ha a Catalunya. Representen prop del 15% dels treballadors del país, però molts d’ells se senten invisibles, atrapats en un sistema que no els protegeix i que sovint els castiga.

La nova taula de trams de cotització —difosa aquesta setmana— promet una pujada progressiva de quotes fins al 2032. Però la realitat, diuen, és que aquesta progressivitat s’ha convertit en una trampa per a molts professionals que viuen al dia i que, com la cantautora Anaïs Vila, han après a “trempejar” cada mes. Professora de música i autònoma des de fa quatre anys, Vila explica que la seva situació econòmica és tan canviant com la seva feina:“Si tinc una gira, guanyo més; si no, torno a ingressar menys. Les quotes no responen a aquesta realitat. Haurien de ser un percentatge del que realment ingressem, no una quantitat fixa que ens asfixia”, lamenta.

Vila reconeix que la proposta del govern l’ha descol·locada. Després d’anys encadenant contractes puntuals i projectes que depenen de la temporada, diu que ja li costa veure un horitzó positiu sent autònoma: “Hi ha mesos que les despeses superen els guanys. I és aleshores quan et preguntes si realment et surt a compte continuar així.”

L’economista Pau Llonch aporta una mirada crítica i fonamentada en dades: prop d’un 35% dels gairebé quatre milions d’autònoms de l’Estat tenen rendiments nets per sota del salari mínim interprofessional. Una realitat que, segons ell, posa en evidència un problema estructural. Llonch assenyala que els autònoms viuen atrapats en una doble condició: el mercat els considera mà d’obra barata i l’Estat els tracta com a empreses, sense reconèixer-ne la precarietat real. En molts casos, "una persona que ingressa 900 euros mensuals n’ha de destinar 271 a la quota", gairebé un 30% del seu sou. Una càrrega lluny de ser progressiva, afirma.

Segons l’economista, la reforma hauria d’integrar-se dins una fiscalitat general més justa: “No hi ha cap motiu perquè el sistema de pensions depengui només de les cotitzacions dels treballadors", aclarint que els impostos generals haurien de compensar aquesta càrrega, com passa en altres països europeus. Posa com a exemple models com el danès o el francès, on les quotes es calculen segons els ingressos mensuals reals, i on les prestacions dels autònoms s’unifiquen amb les dels assalariats.“El que tenim ara és un sistema que penalitza els qui menys tenen i premia els que més guanyen. És molt més fàcil especular amb capital que viure del teu propi treball”, sentencia.

Mentrestant, la cantautora Vila diu que pujar tarifes —com fan altres professionals per compensar— no és una opció viable: “Si ho faig, no em contracta ningú. El sector musical és molt inestable i precaritzat. Si vols treballar, has d’acceptar condicions que sovint són injustes.” L’artista reconeix que molts companys opten per fer actuacions sense factura o amb pagaments en negre. “És trist, però és la realitat. Entre pagar i no sobreviure o fer trampes, molts no veuen alternativa.”

“La pitjor jefa que he tingut soc jo mateixa"

El debat va més enllà dels números. Hi ha també una càrrega emocional profunda darrere de cada rebut mensual. Eva Monge, empresària i treballadora autònoma del sector de la comunicació, ho descrivia així en un altre programa del Balcó: “Des que soc autònoma no em poso malalta. Si hagués estat assalariada, hauria estat tres setmanes de baixa, però no m’ho puc permetre.” I afegeix una frase que colpeix a tothom: “La pitjor jefa que he tingut soc jo mateixa.”

Aquesta confessió resumeix la contradicció que viuen molts autònoms: ser el seu propi cap, però sense cap marge de llibertat real. Ni vacances, ni baixes, ni estabilitat. “Molts viuen sense autonomia, precisament”, ironitza Llonch, que alerta que, si no s’impulsa una reforma de fons, el futur dels autònoms pot ser preocupant. Considera que quotes tan elevades poden empènyer molts professionals cap a l’economia submergida o fins i tot obligar-los a plegar.

Al Balcó hem tornat a posar veu a una realitat que afecta milers de persones i que rarament ocupa portades. Una realitat que demana, més que mai, ser escoltada. Perquè l’enèsim cop als autònoms ja no és només econòmic, també és emocional.