Dani de la Orden: "Hi ha gent desitjant que 'La casa nostra' no acabi de funcionar"

Barcelona

Després de Plats Bruts, Jet Lag i 13 anys i un dia, 3Cat tornarà a tenir una sitcom pròpia amb públic en directe. Els directors Dani de la Orden i Oriol Pérez estrenen La casa nostra aquest dimecres a la plataforma del mitjà.

"Estem acollonits. Ahir ho pensava: he fet unes dotze pel·lícules, un parell de sèries, i aquesta, que és més petita i senzilla, m'està donant uns nervis que no havia tingut abans", diu de la Orden. Eduard Sola és el guionista d'aquesta comèdia romàntica sobre la convivència de pares, fills i amics sota un mateix sostre. "Volíem fer una sitcom. Un diumenge a la tarda que no saps què veure et mires coses de fa deu anys com Como conocí a vuestra madre o Friends. Et donen una satisfacció que altres ficcions no tenen. Ara feia temps que aquí no se'n feia una, i ens venia de gust", explica. Sobre l'estrena a través de la plataforma 3Cat i no en el format clàssic de televisió, el director explica que són decisions que no controla. "Jo em dedico a fer les meves pel·lícules i perdo una mica el perquè de si es decideix aquí o allà. No ho sé, suposo que un motiu hi haurà al darrere".

Una trama que té al cap de fa temps, però que és més actual que mai. "Se'm va ocórrer quan tenia 23 anys i no aguantava als meus pares, que a més s'acabaven de separar. Aquí vaig pensar en aquest protagonista que intenta tirar endavant i no pot. El tema és que en el seu moment, això de tenir 30 anys i viure amb els pares era una premissa còmica i ara, per desgràcia, és la vida. L'actualitat s'ha menjat una mica la comèdia de la sitcom". Entre el seu repartiment s'hi troben Marc Rius, Paula Malia, Adrián Grösser, Betsy Túrnez, Albert Ribalta i Llum Barrera.

Plats bruts és un dels grans referents tot i que tant l'audiovisual com el públic han canviat molt. "No m'agrada parlar de sofisticació de l'humor. Per mi funciona o no funciona. Potser ara som més exigents, però la sèrie més vista a Espanya és La que se avecina, que està molt bé, però no em sembla sofisticada". Independentment d'aquesta exigència, segons de la Orden la comèdia és transversal. "Encara que no sigui la teva idea del que et fa gràcia i el que no, si et fa riure, et farà riure. Amb la sitcom, les demandes audiovisuals són més baixes. Compres un decorat i una teatralitat que fa desvincular-te de les floritures cinematogràfiques".

Conjuntament amb l'Eduard Sola preparen el guió de la segona part de Casa en flames. "Sabem que passarà a la neu. Al final els pijos a l'estiu van a Cadaqués i a l'hivern a la Cerdanya, a la Molina o a Andorra. La gràcia és continuar una mica la història de la Montse que va cremar la casa i allò no pot quedar a l'aire".

La pel·lícula, però, no és el que li fa vertigen. "El que m'angoixa i em provoca una inseguretat que em fa estar obrint Twitter cada dos per tres és l'expectativa amb la sitcom. Fa molt temps que s'espera, i amb el que està passant a TV3 hi ha com un punt de mira. Tinc la sensació que hi ha gent que en té moltes ganes, i d'altra que està desitjant que no acabi de funcionar. El problema d'això és que una sitcom es fa perquè s'allargui. No té sentit amb una primera temporada. La naturalesa d'un producte així és que es mantingui durant cinc, deu o quinze anys. Si no, és un fracàs".