Els expulsats de Jehovà parlen: "Hem passat anys pensant que érem culpables"

Barcelona

Durant 45 anys en Samuel va ser dins dels testimonis de Jehovà. No va celebrar el seu aniversari. Ni carnestoltes. Ni Nadal. Ni pensar a ser homosexual, tenir relacions fora del matrimoni o fumar. Tot això és pecat i suposaria morir a Harmagedon, la batalla final. En Samuel era un dels 127.000 membres dels testimonis de Jehovà, que tenen presència a Espanya des de fa més de 100 anys. L'any 1970 els van reconèixer legalment i fa 20 anys l'estat espanyol els va equiparar a les confessions tradicionals. Ara El País ha presentat un documental "Expulsados de los Testigos de Jehová", codirigit per la Rebeca Carranco i la Berta Vila, on en Samuel i cinc exmembres més han explicat que suposa que et facin fora de la congregació.

Tres anys de llibertat i autodescobriment. Tres anys des que el Samuel va abandonar els testimonis: "Com a nen havia estat adoctrinat, ara he pogut saber qui soc realment". Ell va créixer dins dels testimonis, tot el que coneixia i havia après era aquella realitat que va trencar gairebé als 50 anys després d'una experiència que el va deixar impactat. Ell era ancià, la figura que jutja els qui, presumptament, han incomplert les normes dels testimonis. "Vaig tractar el cas d'una nena que havia patit abusos pel seu pare", ha recordat en Samuel. Ell acabava de tenir una filla i el com es va gestionar el cas el va deixar de pedra, "tractaven la mare com si fos boja, retraient-li que ho havia fet públic i això tacava el nom de Déu". Així en Samuel va decidir trencar amb tot el que havia conegut fins aleshores, l'octubre de 2022: "Vaig sortir de la Sala del Regne respirant llibertat". Ara en Samuel torna a celebrar Nadal, aniversaris i "tot el que sigui".

La por i la culpabilitat

En Samuel, com la resta d'expulsats, tarden anys a prendre una decisió perquè marxar —o que et facin fora— suposa trencar amb amics, família i tothom amb qui has compartit la vida: "Molts es passen anys pensant que són culpables d'alguna cosa". Alguns, com el Samuel, han marxat per voluntat pròpia, però altres han estat expulsats per fumar, jugar a la loteria, o posar un arbre de Nadal. En Samuel és ara el president de l'Associació Espanyola de Víctimes dels Testimonis de Jehovà per ajudar altres persones a prendre la decisió i que sàpiguen "que fora hi ha una altra vida".

A vegades, els qui marxen intenten tornar, però el procés és molt dur, ja que ha d'assistir a les trobades durant molt de temps aguantant el buit dels altres membres, és "la demostració de la fermesa de voler tornar". Aquestes i moltes altres pràctiques, ha lamentat en Samuel, són les que fan molt de mal a la salut mental de moltes persones, cosa que els testimonis de Jehovà no admeten: "Neguen que les seves normes facin mal, neguen l'existència de víctimes". Malgrat això, els membres de l'Associació de Víctimes no para de créixer, ja són 540 socis i cada any n'hi ha més. Un número que en Samuel creu que és molt més gran perquè moltes de les persones "no s'atreveixen a fer-se socis per por a les conseqüències".