Deu anys de Prometeus: “Jo també puc arribar-hi”

Barcelona

“Venint d’un dels barris amb la taxa d’abandonament escolar més alta de Catalunya, no era fàcil trobar la motivació per creure en la importància de l’educació”, diu la Chayma Rachdi. Va créixer a la Mina, va estudiar Humanitats a l’Autònoma i avui cursa Drets Humans i Globalització (UOC). El somni, però, hi era des de sempre: Anar a la universitat. Malgrat l’entorn, ella va insistir: “La motivació era nula… les expectatives eren molt baixes… fins i tot alguns docents tampoc en tenien.”

Al costat, la Maheen Ahmad, del Raval, s’hi reconeix però matisa: “Crec que han millorat les coses, justament per les xerrades que anaven a donar els joves Prometeus… ens compartien experiències d’altres joves que ja estaven a la universitat.” Ella acaba de graduar-se en Estudis Anglesos (UB) i parla cinc idiomes: Urdu, anglès, castellà, català i panjabi.

El punt d’inflexió per a totes dues va ser una paraula: Prometeus. El programa, que compleix deu anys, treballa a nou barris per sota de la mitjana a l’Índex de Vulnerabilitat Urbana i implica deu instituts de secundària i nou universitats amb compromís d’atenció. El programa entra a les aules amb una idea simple i poderosa: sí que es pot; “Em va animar molt”, recorda la Maheen. La Chayma ho descriu com una llum al final del camí el fet de saber que hi havia un programa que les podia guiar i acompanyar.

La Fina Pidelaserra, tècnica del Pla de Barris que gestiona el programa, ho diu clar: “El que pretén sobretot és que no hi hagi desigualtats en l’accés a la universitat.” Perquè, afegeix, hi pesa "l'imaginari” fet de prejudicis, com “la universitat és cara", o "no en seré capaç", "al meu entorn no hi ha referents...”. Aquest relat condiciona trajectòries, perquè com ve elles afirmen, els joves d’entorns més vulnerables estan exposats a un itinerari educatiu més baix, i el sistema, sovint, els orienta a un grau mitjà en lloc de la universitat.

Més enllà de l’empenta simbòlica, Prometeus resol el dia a dia. Ajuden a gestionar beques, les públiques i les més desconegudes, i també el transport i els llibres, explica la Maheen. La Chayma hi afegeix la cruesa logística: “A Humanitats cada setmana tenim 80 llibres, a casa som quatre germans; el meu pare, prejubilat; la meva mare, sense feina. Era impossible comprar llibres cada dos per tres”. Quan hi ha obstacles administratius, entra en joc la mediació: “A vegades són beques; d’altres, permisos de residència…amb les universitats busquem excepcions i solucions personalitzades”, diu la Fina.

L'impacte d'un entorn que pesa

La influència del context és persistent. Més que la família, pesen els professors, els companys i els estigmes que encara circulen. La Chayma ho ha viscut de prop: li han dit més d’un cop que, pel seu origen marroquí, no arribaria gaire lluny. Però ella insisteix que el veritable repte és trencar aquesta mirada. La Maheen, per la seva banda, mira endavant i somia convertir-se en un referent per a altres noies que vulguin estudiar i decidir lliurement el seu futur.

Les xifres acompanyen el relat. Entre els joves que han passat per Prometeus, l’atur se situa per sota del 14%, per sota de les mitjanes catalana (22,1%) i espanyola (26,5%). I cada curs, la “bola de neu” creix: “Entre 40 i 50 joves per any”, explica la Fina. Quan entren, no els dieun adeu fins que acaben. I després volen que siguin referents dels que arriben.

Avui, la Chayma viu emancipada a la Sagrada Família i treballa en acollida social i investigació. El futur? “Seguir treballant en drets humans, activisme antiracista i cooperació.” La Maheen ja fa classes de reforç mentre busca la seva primera feina: “Ser-hi per les que venen darrere.”

Quan estudiar és un acte de valentia, programes com Prometeus esdevenen ponts. I veus com les de la Chayma i la Maheen, senyals crucials perquè d’altres s’hi atreveixin. “Sí que es pot” i, amb suport, encara més.