"El problema és la ideologia que governa la tecnologia"
Al 'Què t'hi Jugues!' obrim el debat sobre la incidencia de la IA en controlar l'opinió pública amb Josep Maria Ganyet i Patrícia Ventura
"El problema és la ideologia que governa la tecnologia"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
El febrer del 2020 es va destapar un dels episodis més polèmics de la història del Barça: el club, llavors presidit per Josep Maria Bartomeu, hauria contractat una empresa per influir en l’opinió pública a través de les xarxes socials, amb l’objectiu de millorar la imatge de la directiva i atacar veus crítiques internes i externes. El cas, conegut com el Barçagate, va obrir un debat més ampli sobre l’ús de les xarxes com a eina de manipulació.
La manipulació digital, una industria
“És una pràctica molt estesa que empreses o organitzacions paguin a xarxes per parlar bé d’ells. El que també s’ha fet és difamar i parlar malament dels seus opositors. Quan digitalitzes això, ho converteixes en una indústria i un negoci.” Així ho explica Josep Maria Ganyet, expert en intel·ligència artificial i comunicació digital.
Segons Ganyet, la situació ha empitjorat amb l’arribada de noves tecnologies: “Fa cinc anys els bots eren programes automatitzats, però ara darrere hi ha grans models de llenguatge com ChatGPT, i és pràcticament impossible distingir si és una IA o no. Això afecta més enllà de la comunicació, perquè incideix en la democràcia.”
Ell mateix també apunta a la responsabilitat de les plataformes: “Les plataformes haurien de fer més davant de l’onada d’ultralliberalisme que representen Elon Musk i Trump.”
Per a Patricia Ventura, experta en ètica de la comunicació, el problema no és nou: “Intentar incidir en l’opinió pública és anterior a les xarxes; el que passa és que ara tot és molt més ràpid.” Ella recorda un estudi de la revista Wired que revela que “un 60% dels continguts a les xarxes durant esdeveniments polítics eren generats per bots artificials.” “Les campanyes digitals combinen persones reals i bots per donar versemblança. Una persona pot acabar discutint amb un bot o un troll i no adonar-se’n.” afegeix.
Malgrat els esforços, Ventura alerta que la regulació europea encara és limitada i insuficient: “S’intenta millorar la situació, però topem amb un problema geopolític. El problema és la ideologia que governa la tecnologia.”
Les conseqüencies socials : el ciberassetjament
El periodista Adrià Soldevila posa el focus en la incidència social que té la manca de regulació a les xarxes: “Un 25% dels intents de suïcidi entre joves i adolescents estan provocats pel ciberassetjament.”
Una dada que, situa el debat més enllà de la comunicació: “Estem parlant d’un problema de salut pública, i s’han de prendre mesures de protecció” assegura Ventura. Ganyet hi coincideix: “Com a individus és molt difícil lluitar contra això. Calen incentius per a les empreses i per a la regulació pública.”
Molts periodistes de l’entorn Barça han decidit abandonar les xarxes socials com X (antigament Twitter), saturats per la desinformació i l’odi digital. “Un insult a les xarxes pot ser el mateix que un insult a la vida real. Sota l’anonimat, la gent té molta més valentia per participar en campanyes d’odi.” En aquest context, la responsabilitat del periodisme esdevé clau. “Com a periodistes, és més necessària que mai la feina d’algú humà que validi què és veritat i què no ho és.”, assenyala Ganyet.
El cas del Barça no és una excepció, és un símptoma d’una realitat on la influència digital s’ha convertit en un perill i la frontera entre informació i negoci és cada vegada més difusa.
