Què va passar amb la nena de Pa Negre?

Barcelona

Tenia dotze anys, tot el reconeixement i un gran futur per davant. Marina Comas acabava de guanyar el Goya i el Gaudí a millor actriu revelació per Pa negre, la pel·lícula d’Agustí Villaronga que va marcar una generació. Aquella nena tendra i d’accent osonenc que va commoure el públic semblava destinada a una carrera d’èxit. Però la vida, com sovint passa, li va fer prendre un altre camí.

Després de gairebé una dècada de càmeres, rodatges i càstings, Comas va descobrir que el món de la interpretació havia deixat de ser un joc divertit: “Vaig deixar de gaudir-ho, m’ho havia agafat com una feina que m’havia de sortir sempre bé”, recorda. El pes de les expectatives, “tens un Goya, tothom espera de tu”i la pressió de no fallar la van portar a sentir-se desbordada. Parla de la manca d'incomprensió de la gent del seu voltant, que no entenien que volgués deixar-ho, malgrat ella tenia clar que "volia fer de biòloga a la muntanya.”

Entre vaques i premis Gaudí

Quan va decidir fer un gir radical, Marina va començar Biologia: “Al matí treballava en una granja de porcs, plena de fang i caca, i al vespre anava als premis Gaudí. Estava desubicada, intentant trobar el meu lloc”, recorda rient. Aquella època, entre la facultat i la feina en granges, la va ajudar a entendre què la feia realment feliç: la natura, la senzillesa i la feina tangible.

Amb el temps, va especialitzar-se en conservació de l'entorn i millora de la biodiversitat, i avui treballa a Natura Montfred, una empresa de Girona dedicada a la protecció d’espècies en perill d’extinció i a la millora dels hàbitats naturals. “És una feina molt poc productiva, i això sovint xoca amb la lògica capitalista. Però és necessària. I jo soc feliç fent-la.”

"M'estic tornant a formar com a intèrpret"

Tot i això, hi ha una part d’ella que no ha marxat mai del tot dels escenaris. Admet que no està gens còmoda en aquells espais, però que hi ha alguna cosa que encara la crida. A mode d'exclusiva, Marina Comas ha reconegut en directe que, davant aquesta nostàlgia de la professió, està tornant a formar-se com actriu, a treballar la veu i el moviment, i fins i tot ha signat amb un nou representant: “La meva idea és intentar-ho, però fer-ho des d’un altre lloc, amb una altra mirada.”

Ara, quan parla de tornar, ho fa amb serenitat: “La clau és recordar per què estic aquí: perquè connecto amb mi mateixa, perquè em fa feliç, perquè puc treure la millor versió de mi a través d’això.” Marina Comas vol tornar a ser actriu, però, aquesta vegada, sense perdre’s pel camí.