La tràgica història darrere la nit de les bruixes: "No tenien com defensar-se"
La responsable del centre d'interpretació de la bruixeria de Sant Feliu Sasserra, Queralt Alberch, ha fet un repàs de les acusacions i els judicis a aquestes dones

La tràgica història darrere la nit de les bruixes
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
31 d'octubre obre el debat entre Castanyada i Halloween. Panellets i castanyes o terror i disfresses. Però hi ha una festa que s'oblida, la nit de bruixes. Catalunya va ser un dels llocs d'Europa on més dones van ser acusades de bruixeria. Fa quatre anys la revista Sàpiens va presentar l'atles més complet de la cacera que es va fer mai aquí. I el 2022, quatre segles després el Parlament, les va indultar parlant de feminicidi institucionalitzat.
Per què va ser Catalunya un dels focus mundials de les caceres de bruixes? Avui, durant tot l'any i a diferents pobles es fan fires i balls dedicats a aquestes dones. Un d'aquests punts és Sant Feliu Sasserra, al Lluçanès, on la nit de Castanyada i Halloween la dediquen a les bruixes i on també es custodia una documentació clau per saber que va passar.
Una tragèdia
Avui la festa de la bruixa i demà la fira, on hi ha representacions de balls i judicis a les dones acusades de bruixeria al Lluçanès al segle XVII. És un acte de memòria històrica que es fa a aquest petit poble gràcies a la transcripció de 23 judicis a dones acusades de ser bruixes. Allà es relata el diàleg, l'interrogatori, els testimonis, la defensa i la condemna. La Queralt Alberch, antropòloga i responsable del centre d'interpretació de la bruixeria de Sant Feliu Sasserra, explica que les acusacions eren tan inversemblants com que aquestes dones "eren culpables de provocar tempestes, malalties i fins i tot les morts neonatals".
La cacera de bruixes va ser llarga, més de 400 anys perseguint dones, la qual cosa va fer que les acusacions i el tipus de dones jutjades fos molt variat. En el cas de Sant Feliu Sasserra, la documentació que s'ha recuperat és la dels judicis entre 1618 i 1620. En aquella època i en aquell racó en concret les dones acusades eren adultes soles, gairebé totes vídues, i alguna soltera que es trobaven "en el sector marginal de la societat". Vivien en vaumes i de la caritat, sense recursos, "no tenien com defensar-se de les acusacions" i acabaven assassinades.
Tot començava amb "rumors" de testimonis que les havien vist de nit soles o tornant de dues en dues del bosc abans d'una tempesta. En els documents s'explica com elles justificaven que havien anat a rentar roba, i s'havia fet fosc, o que havien anat a collir acompanyades per por dels bandolers, però mai se les creia.
Fer justícia
El filòsof Jordi Mir ha lamentat que ha trigat massa anys a fer-se justícia i que just ara s'està començant, però "falta consciència i reconeixement", ha apuntat Alberch. I Mir ha afegit: "No es podrà fer mai justícia, però s'ha de saber el màxim possible per no repetir-ho, com estem fent ara amb molts altres sectors de la societat".
Avui 31 d'octubre moltes nenes es vestiran de bruixes sense saber quina és la història que s'hi amaga darrere d'aquests personatges. I han de saber, ha destacat Alberch, que poden imaginar-se i disfressar-se de la bruixa literària, però que mai s'ha de barrejar amb aquests fets històrics, que tampoc s'han d'oblidar.

Laura Polo Dalfó
Redactora, productora, reportera i el que faci falta a El Balcó de SER Catalunya. Graduada en Periodisme...




