Ignasi Taltavull: "Aquest xou el vaig escriure quan encara bevia"
L'humorista de La Ruina estrena el seu primer especial de comèdia 'Ya no sé ni lo que digo'

Barcelona
La Ruina té milions d'escoltes, "xifres absurdes que ja he deixat de mirar", diu Ignasi Taltavull, i acostuma a penjar el cartell de sold-out. Ara, el creador -amb Tomàs Fuentes- d'un dels pòdcasts d'humor més seguits del país, fa un pas més i estrena el seu primer especial de comèdia d'una hora, un format televisat amb públic, que ha decidit penjar en obert a plataformes com YouTube. "Soc un privilegiat, l'he pogut pagar amb les entrades d'aquest mateix espectacle, que he reinvertit perquè encara el pugui veure més gent. No m'he arruïnat, però La Caixa em va trucar perquè m’havien robat la targeta, clarament (riu)".
Què diu?
Taltavull es pregunta: "Quants xous d’aquests podré fer jo en tota la meva vida? Potser quatre o cinc més. No succeeix cada any, ni de bon tros. No és un caprici. Hi ha molta feina al darrere, molts diners que s’hi han d’invertir, però ha valgut la pena. Està agradant. Fins i tot hi ha gent que em diu que no li interessa La Ruina i, en canvi, això sí." L'humorista ha titulat l'especial 'Ya no sé ni lo que digo', i parla de temes personals que el toquen o l'han tocat com l'homofòbia, l'addicció, la fama, o la mala sort en les relacions, sempre des de la més reparadora de les òptiques: l'humor.
La teràpia
"L'alcohol ha sigut un problema per mi. Ara, per sort, fa dos anys que no bec. La comèdia és una eina que permet parlar de coses que potser en altres formats no tractaria. El xou el vaig escriure quan encara bevia, en una situació complicada. I li vaig saber treure humor. M’agrada que aquesta part de mi tingui espai. Totes les versions que hem sigut es van sumant". De fet, en els agraïments surten els terapeutes i els companys de teràpia amb els que ha pogut deixar enrere l'addicció: "No hauria pogut fer la gira sense entrar a teràpia. La teràpia salva vides".
Homofòbia
"En el món del stand up no he tingut gaires referents d'homes gai parlant de les seves experiències amb la mateixa naturalitat que ho fan els homes heterosexuals. No volia que si algú del col·lectiu LGTBIQ+ venia a veure l'espectacle sentís que era l'objectiu de la broma. Jo de vegades m'he sentit així, víctima de les bromes homòfobes. M'agrada molt quan parlo de les meves experiències sexuals amb un altre home, i veig les parelles heteros del públic rient".




