El TEDH dona la raó al Suprem: avala la presó preventiva de Junqueras, Turull i Sànchez

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha fet costat al Tribunal Suprem i ha avalat que impedís a Jordi Turull, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez sortir de la presó preventiva en ple procés per “preservar l’ordre constitucional”. Estrasburg ha negat que Espanya hagi vulnerat els drets polítics dels tres independentistes, que havien denunciat Espanya per les restriccions de participació en les eleccions catalanes del 2017, la constitució posterior del Parlament i els intents d’investidura. És el primer pronunciament del tribunal europeu respecte de l'enjudiciament dels líders del Procés. Ara té pendent pronunciar-se sobre els recursos respecte la sentència del Tribunal Suprem.

El TEDH considera que el Tribunal Suprem va aportar raons “suficients” per justificar la presó preventiva i que els partits independentistes van poder participar en els comicis i proposar candidats, tot recordant que Quim Torra (Junts) va assumir la presidència el 2018. A més considera que les autoritats nacionals van equilibrar els diversos interessos en joc d'una manera que no es pot qualificar d'arbitrària ni de vulnerar la lliure expressió de l'opinió popular”, afirma la sentència del TEDH publicada aquest dijous.

Els líders del procés també han recorregut la condemna del Tribunal Suprem pel cas de l’1-O, però aquest cas està pendent de resolució a Estrasburg.

Presó preventiva i eleccions

El líder d’ERC, Oriol Junqueras, va denunciar Espanya pel fet que els tribunals li impedissin assistir a la sessió constitutiva del Parlament i per assistir a la sessió d’investidura del president de la Generalitat. El republicà denuncia que es va vulnerar el seu dret a exercir el seu mandat com a diputat i a expressar la seva opinió com a membre del Parlament escollit democràticament.

L’actual secretari general de Junts, Jordi Turull, també va portar al TEDH la vulneració del dret a la llibertat, a la representació política i un abús de dret per part de les autoritats espanyoles pel seu empresonament preventiu com a encausat pel referèndum independentista de l'1 d'octubre del 2017.

Després de les eleccions del desembre del 2017, Turull va ser escollir membre del Parlament i el 21 de març del 2018 va ser proposat com a candidat a la presidència de la Generalitat. Aquell mateix dia el jutge instructor va dictar un aturo de processament declarant a Turull, i els altres presos, acusat per crims de rebel·lió i malversació. L’endemà Turull va assistir a la sessió d’investidura, però no va obtenir prou vots i es va convocar una segona sessió pel 24 de març. El 23 de març el jutge va decretar la detenció preventiva pel risc de fuga i reincidència, amb la qual cosa Turull no va poder assistir a la sessió.

Jordi Sànchez, expresident de l’ANC i número dos de Junts en les eleccions del 2017, al·lega a Estrasburg que es va violar el seu dret a participar en aquella campanya, assistir al Parlament i a la investidura. En el seu cas se li va denegar la petició per anar als actes electorals, parlar amb els mitjans des de la presó i a accedir a més hores d’internet. A més, mentre estava en presó preventiva se’l va proposar dues vegades com a candidat a la presidència, però el Tribunal Suprem les va denegar tant el 17 d’abril com el 18 de juny del 2018.

Els tres independentistes van recórrer judicialment els fets, però el Tribunal Constitucional va avalar les restriccions defensant que van ser proporcionades. Per això, Turull, Junqueras i Sànchez van anar al TEDH en última instància per denunciar les restriccions polítiques durant la seva presó preventiva.