Per què 'Lux' de Rosalia ha triomfat tant?

Barcelona

Avui ja no sona el màrqueting, les filtracions ni les estratègies. Avui el que ha sonat a tots els auriculars són els 50 minuts de música de Rosalia. Les lletres, melodies, composicions i sons que conformen el seu nou àlbum, Lux. Ella mateixa ja ha deixat clar que si a Motomami l'objectiu era fer ballar, ara la intenció era diferent: Un àlbum inspirat en la música clàssica, però que sigui pop. Un àlbum que, ella mateixa va explicar al Popcast que tenia una intenció, la de ser escoltat sencer, amb tots els sentits posats, sense fer absolutament res més, sense cap altre estímul.

The Guardian i Rolling Stone puntuaven Lux amb un 5/5, descrivint-lo com una "col·lisió entre el clàssic i el caos" i un àlbum "transcendent que no s'assembla en res del que sona actualment". Elle, Pitchfork, El País i Mondosonoro no es quedaven enrere elogiant el resultat d'un treball de tres anys de Rosalía. Com ho ha fet l'artista catalana per aconseguir un consens gairebé total del públic i la crítica? Què té Lux? Avui a El Balcó, els dos músics, Lluís Nacenta i Marta Torrella, de Tarta Relena, juntament amb el pensador Jordi Mir, han analitzat el seu èxit.

L'orquestra pop

El principal èxit de Rosalia, han acordat Nacenta, Torrella i Mir, ha estat fer "el que li ha donat la gana" i sobretot, que el que li hagi donat la gana hagi estat precisament aquest resultat, perquè ha acostat sonoritats clàssiques a oients que no les havien escoltat. "Està fent popular la música clàssica i el món coral", ha explicat Torroella, "està mostrant a una majoria el que tants músics ja feien". Nacenta ha afegit que la lectura és doble. Primer, la de la bona música, i després "l'alta dimensió que ha creat". Per Jordi Mir, Rosalia s'ha arriscat a fer un disc d'aquest tipus amb un risc de si agradarà o vendrà, però l'important que ha creat és la consciència de "tenir atenció" en una societat que no ho té.

Pels músics, l'especial de Lux s'amaga darrere de les "sonoritats d'orquestra que creen altres estils". Hi ha timbals, hi ha vents, hi ha corda, però la música que fan no és d'orquestra. "No és pop amb orquestra", ha apuntat Nacenta, és una altra cosa: "Sents orquestra, però l'estil és un altre". Jazz, urbà i fins i tot electrònica són els sons que es deixen sentir en les seves cançons, tot plegat amb els sons clàssics que han acompanyat la música des de fa anys.

Ara bé, tot i el consens general, la cantant de les Tarta Relena ha llençat un dubte: "No sé si això agradarà al seu públic?". Caldrà veure-ho els pròxims dies i, sobretot, sobre els escenaris, on l'àlbum, segons Nacenta no podrà sonar igual: "Tal com és no es pot fer en directe". El que sí que ha visualitzat és la imatge: "Ha de ser amb una full orquestra sobre l'escenari".