Toni Moog: "Al centre de desintoxicació em van prohibir fer humor"
"La meva mare em deia: tu de gran seràs pallasso"
Toni Moog: "Al centre de desintoxicació em van prohibir fer humor"
barcelona
El còmic Toni Moog ha passat per un dels moments més intensos de la seva vida: un procés de desintoxicació que ell mateix va fer públic a les xarxes. “M’ha anat molt bé estar al centre”, explica a Llapis de Memòria. El que sorprèn és la naturalesa de les substàncies: “Red Bull i Diazepam. En fotia vuit, deu Red Bulls cada dia, i unes quantitats ingents de Diazepam”, confessa.
Tot i que són substàncies legals, Moog alerta que “són molt dolentes i molt addictives”. Fa més de dues dècades que no consumeix alcohol ni cocaïna, però la seva imatge d’“bèstia tatuada” fa que molts no s’ho creguin: “Quan surto a l’escenari, la gent pensa que vaig col·locat, però és mentida. I a mi ja em va bé que ho pensin, forma part del meu personatge”.
Després de gairebé set mesos ingressat, ha tornat als escenaris amb un nou espectacle: Boomer. “El primer dia va ser estrany, però ara estic superbé”, assegura. El títol fa referència a la bretxa generacional: “Ara els crius et parlen amb el xat GPT, i tu no t’enteres. Et diuen ‘bro’”, diu entre rialles.
Al seu llapis de memòria, Toni Moog hi ha posat cançons que l’han marcat des de petit. Una d’elles és One Fine Day, de The Chiffons, “una cançó despertadora, per començar el dia amb bon rotllo”. També hi sona Fly Me To The Moon en la versió soul de Bobby Womack: “És brutal, li dona la volta, M’encanta”.
La música sempre ha estat present a la seva vida, però el somni era un altre: fer riure. “Jo volia ser Martes y 13”, confessa. I ho va aconseguir. Després d’una primera actuació improvisada i “una mica borratxo”, va deixar la feina de tècnic de so per apostar-ho tot a la comèdia. Va començar en locals, va gravar monòlegs i va acabar al Teatre Capitol, compartint camerino amb ídols com Millán Salcedo i coneixent Pepe Rubianes, a qui recorda com “un crac, supersenzill i proper”.
Una altra cançó imprescindible és Sultans of Swing, de Dire Straits. “Amb 10 anys ja m’agradava. Els solos de guitarra em flipaven”, diu. Criat al Raval dels anys 70 i 80, Moog descriu aquella època com “la llei de la selva”: “Si et volien atracar, t’havies de defensar. Jo he rebut alguna punyalada i tot. Una vegada em van perforar un pulmó”. Avui, el barri ha canviat, però ell fa anys que viu en una urbanització tranquil·la: “A vegades trobo a faltar baixar al carrer i tenir-ho tot a mà”.
El còmic també ha parlat per primera vegada del seu passat familiar: “El meu pare era alcohòlic i maltractador. Em fotia pallisses inhumanes. Jo vaig tapar tot això amb la comèdia”. Ara, després de 40 anys, parlar-ne li ha donat llibertat: “Em sento bé. No ho amagava, però no ho explicava. L’addicció és una malaltia, i la majoria de gent addicta té algun trauma”.
Les cançons de Toni Moog:
- One Fine Day - The Chiffons
- Fly Me to The Moon - Bobby Womack
- Sultans of Swing - Dire Straits
- Sittin on the Dock of the Bay ((Sittin’ on) The Dock of the Bay) - Otis Redding
- La Grange - ZZ TOP
- Hey Little Rich Girl - Amy Winehouse