Joan Serra Carné i Martí Oliver, de SER Catalunya, guardonats amb el premi Ramon Barnils de periodisme d'investigació

Barcelona

Els periodistes Joan Serra Carné, Martí Oliver i Pere Fontanals són els guardonats amb l’11è Premi Ramon Barnils de Periodisme d’Investigació d'àmbit nacional per la investigació sobre la història no explicada d'Aliança Catalana. Aquesta sèrie de reportatges es va publicar a 'Nació' la primera setmana de febrer d'enguany. El jurat ha fet una menció especial al reportatge 'Traspassos de diners, suplantacions i clima de "terror"’, que reconstrueix la marxa de Manel Esteller de l'Institut Josep Carreras', publicat per Cristina Sáez i Núria Juanico Llumà a l''Ara'. També s’ha lliurat el Premi Honorífic a Empar Marco, en reconeixement de la seva trajectòria professional. Ha quedat desert el premi en la categoria de mitjans de proximitat.

'La història no explicada d’Aliança Catalana' és una sèrie de sis articles publicats a 'Nació' que revelen qui hi ha darrere el partit liderat per Sílvia Orriols i aporta informació inèdita sobre l’estructura i els recursos d’aquest partit d’extrema dreta: posen sobre la taula el nom de l’empresari i exdirigent de Solidaritat Catalana Eduard Llaguno com a finançador del partit, expliquen el rol d’Orriols en la vida orgànica d’Aliança Catalana, i també narren una trobada privada de la militància amb la cúpula del partit, entre altres qüestions.

El periodista i actual cap d'informatius de SER Catalunya, Joan Serra Carné, que durant la realització dels sis articles era redactor en cap de 'Nació', ha apuntat a l'ACN que als reportatges intenten explicar la història no relatada d'Aliança Catalana i respondre una pregunta molt periodística sobre qui manava realment al partit, més enllà del relat oficial, i com s'havia finançat Aliança fins a la seva entrada al Parlament, és a dir, en la seva etapa de gestació.

Serra Carné ha dit que els tres premiats estan molt il·lusionats pel guardó i considera que reconeix "un tractament informatiu de l'extrema dreta que mai és senzill perquè no hi ha una solució bona per tractar el creixement d'aquests populismes extremistes" i és "una manera de reconèixer la feina que s'ha volgut fer de forma pausada, rigorosa amb fonts oficials i extraoficials de dins i de fora del partit, que poden explicar una realitat". Una realitat, ha afegit, que Aliança va voler amagar sobre "com s'havia produït la seva gestació, perquè alguns dels protagonistes no volien tenir presència pública".

El periodista defensa que ja saben el que "no s'ha de fer que és blanquejar els seus líders i la seva agenda i reproduir acríticament els seus discursos", però "sí que hi ha coses a fer periodísticament i entenem que aquesta sèrie de reportatges n'és un petit exemple".

El jurat ha valorat especialment "l'aportació de nova informació desconeguda fins ara sobre els orígens d'Aliança Catalana i la importància de donar eines als votants perquè sàpiguen què hi ha al darrere dels partits que es presenten a les eleccions". També destaca que és imprescindible que els mitjans de comunicació facin feina com la d'aquesta sèrie, perquè el periodisme ha de fiscalitzar tots els partits, inclosa l'extrema dreta, en lloc de fer-li d'altaveu.

Menció especial

A més, el jurat també ha fet una menció especial al reportatge 'Traspassos de diners, suplantacions i clima de "terror"’, que reconstrueix la marxa de Manel Esteller de l'Institut Josep Carreras', publicat per Cristina Sáez i Núria Juanico Llumà al diari 'Ara'. El jurat ha subratllat "la dificultat d'accedir a informació com la que aporta sobre un món a vegades tan opac com el de la recerca universitària i l'impacte que ha aconseguit".

Enguany el jurat ha decidit declarar desert el Premi Barnils en la categoria de mitjans de proximitat. De tota manera, ha assenyalat que la premsa local és "imprescindible" i anima el sector a presentar més projectes a la següent convocatòria del Premi.

Empar Marco

El premi honorífic d’aquesta edició s’ha atorgat a la periodista valenciana Empar Marco. El guardó li reconeix la trajectòria professional com a periodista i la feina que ha fet pel desenvolupament del sistema de mitjans catalanoparlants als Països Catalans. Va ser la primera directora de la radiotelevisió pública valenciana À Punt, del 2017 al 2020, en què va apostar per uns mitjans públics propers a la ciutadania, independents i veraços. A més, també va ser corresponsal al País Valencià de TV3, Catalunya Ràdio, l''Avui' i 'La Vanguardia'. Aquesta és la segona edició en què es lliura premi honorífic, un guardó creat fa un any coincidint amb els 10 anys del Premi Barnils.

En declaracions a l'ACN, Empar Marco ha dit que és molt important que el Grup Ramon Barnils hagi pensat en ella per reconèixer la seva vida laboral com a periodista: "És un honor i estic molt satisfeta". "He gaudit molt fent una feina que sempre m'ha agradat i he pogut fer amb la meva llengua, en català, això ho considero un privilegi, encara que hauria de ser la normalitat".

La periodista ha reconegut a l'Agència que el moment més complicat de la seva vida laboral va ser la posada en marxa dels mitjans públics valencians després que el PP els tanqués el 2013. Marco ha assegurat que els valencians es mereixen "uns mitjans de comunicació públics veraços i plurals, entretinguts, constructors de convivència i respecte. Uns mitjans moderns que connectin amb la gent gran i jove". Creu que van plantar una bona llavor tot i les dificultats.

En aquest context, la periodista ha criticat Carlos Mazón: "S'ha convertit en la vergonya més gran que ha entrat a la Generalitat valenciana". Ha criticat que "ha estat una calamitat en el sistema d'emergències que podria haver salvat moltes vides durant la dana i també ha provocat, entre altres malifetes, un canvi calamitós en la llei de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació".

"El periodisme és impossible sense democràcia"

La gala de lliurament dels guardons de l’11a edició del Premi Ramon Barnils de Periodisme d’Investigació, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, s’ha celebrat aquest dimecres a la Sala Moragues del Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona. Durant l’acte, el president del Grup, Enric Borràs, ha afirmat que com a Grup Barnils estan "a la primera línia de la trinxera periodística contra l'extrema dreta". Ha advertit que "l'extrema dreta és la porta del feixisme i per això hem llançat una campanya de defensa del periodisme antifeixista". A més, ha afegit que "el periodisme és impossible sense la democràcia, i sense democràcia no hi ha periodisme". I ha fet una crida a tots els reporters, fotògrafs, informadors i periodistes en general a declarar-se antifeixistes i actuar en conseqüència.

El premi Barnils d’enguany ha comptat amb un jurat format per Andreu Merino periodista a 'El Matí de Catalunya Ràdio'; Cristina Mur, directora de Cugat Mèdia; Marcel Mauri, doctor en Comunicació Social i professor i investigador del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra; Aleix Moldes, periodista de l''Ara', guanyador del Premi Barnils en categoria nacional de l'última edició; Pau Brunet, membre de l’AMIC i responsable de l'edició digital de 'Regió7', i Enric Borràs, president del Grup de Periodistes Ramon Barnils.

Aquesta edició del premi ha estat possible gràcies al patrocini i col·laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, l’AMIC - Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació, la Diputació de Lleida, Abacus, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la DO Terra Alta, Embotits Obach el Sona9, l’Escola Guillem Agulló d’Òmnium Cultural i el Born CCM.

Alba Riera ha presentat la gala d’enguany, que ha comptat amb la realització del podcast en directe 'Com dir-t’ho' de l’escola Guillem Agulló d’Òmnium Cultural, presentat per Jana Jubert i Laura Grau i amb els creadors de contingut Neus Climent de ‘No m’importa’ i Víctor Lafuente, i Arnau Lleonart, vicepresident del Grup Barnils, i l’actuació musical de Bru, finalistes del concurs Sona9 de 2024. A l’acte, hi han assistit unes 200 persones vinculades al món comunicatiu i periodístic.