Luis Tosar, sobre el suport dels joves al franquisme: "Ens hem confiat massa"

Golpes és un viatge a Sevilla, any 1982. Dos germans, el Migueli (interpretat per Jesús Carroza) i en Sabino (Luis Tosar), són un delinqüent que necessita diners per desenterrar d'una cuneta el cadàver del seu pare, assassinat a la Guerra Civil, i un policia. Una metàfora de les dues Espanyes d’aquella època. És la primera pel·lícula que dirigeix Rafael Cobos (7 vírgenes, Anatomía de un instante).

El passat 20 de novembre es van commemorar els 50 anys de la mort de Franco. Les últimes dades revelen que mai des d’aleshores el franquisme havia tingut tanta acceptació com ara: un de cada cinc espanyols considera que els anys de la dictadura van ser bons o molt bons per a Espanya. “Cal ser conscients d’on venim”, diu Rafael Cobos en una entrevista per al programa Aquí Catalunya (SER). “Ens vam relaxar excessivament a l’hora d’anomenar les coses pel seu nom”, afegeix Luis Tosar. “Quan un parla de Franco ha de parlar de dictadura, dels 40 anys d’endarreriment, de foscor, i dir que la institució es dedicava a represaliar i a matar gent. Aquests són els fets i cal contundència. Segurament ens hem adormit", remata.

La dreta té “molt desenvolupats els canals de comunicació, això sí que ho tenen”, sosté Tosar. “Un discurs fàcil que cala”, afegeix Cobos. “Els discursos que arriben sempre són els espuris i falsos”. Tots dos tenen fills i asseguren que han fet una feina conscient a l’hora d’explicar-los què va fer Franco i què va representar la dictadura a Espanya. A l'escola d’un dels fills de Tosar, explica que ja hi ha hagut algun incident: “Ja s’ha produït algun tipus d’enfrontament entre xavals per diferències ideològiques, i parlem d’adolescents”, comenta.

Tosar i Cobos van néixer a principis dels 70, per tant no recorden els primers anys de la Transició, però sí el 23-F. En el cas de l’actor, diu no haver oblidat la por a casa seva. “Va ser la primera vegada que em vaig adonar que passava alguna cosa greu. Tenia 11 anys. Recordo els meus pares sent hermètics; tot era molt voluble”. En el seu cas, venia d’una família socialista que treballava al camp. “Aquest terror del 23-F, que podia canviar-ho tot per mal, va ser present a casa”, afegeix. “Espanya no és un país ranci; crec que és un país desinformat”, sosté Rafael Cobos. “És un país molt polaritzat; donem massa bola a l’extrema dreta”.

Golpes conté un missatge esperançador i positiu, defensa el seu director. Convida a la reflexió, a trobar opinions conciliadores. “Crec que com a espècie hem estat dotats de qualitats com l’empatia o la capacitat de reconèixer l’altre com a igual, i apel·lo que això sigui possible. És una qüestió de voluntat. Que siguem capaços de revertir les dades del CIS”, diu l’actor.

Tosar dona vida a en Sabino, “un fill de l'angoixa” a la pel·lícula, com el bateja Cobos. En Sabino és un home que ha anat acumulant pedres a la motxilla, que veu un país canviar tant i ell no aconsegueix entendre què passa. És un home que pateix per dins. “Era força complex el seu paper, era molt subtil; s’havia de veure que està vivint des de dins un conflicte interior, que són els difícils de demostrar sense passar-se de frenada”, explica Cobos.