Esteve Riambau: "Hagués donat qualsevol cosa per entrevistar Orson Welles"

Barcelona

Crític i programador, historiador i professor de cinema, cineasta, escriptor, director durant 14 anys de la Filmoteca de Catalunya i, abans de triar el setè art, la seva gran afició, com a mitjà de vida, Esteve Riambau va ser metge especialitzat en nefrologia: "he tingut unes quantes vides, soc molt gat". No tantes, però, diu, com el seu admirat Orson Welles "no te l'acabes mai, porto quaranta anys darrere d'aquest senyor". Li va dedicar una monografia, va descobrir la vinculació important del director de Ciudadano Kane amb Espanya, va dirigir l'obra de teatre Su seguro servidor interpretada per Josep Maria Pou i acaba de co-comissariar una exposició a la Cinémathèque Française que voltarà per diferents llocs d'Europa.

Els genis

Preguntat per si avui dia hi ha noms comparables a Welles o Kubrick diu que "no és un problema de genis, sinó de la concepció del cinema. El cinema ve de la barraca de fira i ara està tornant a la barraca del videojoc. Entremig té una època daurada, entre els anys 50 i 70, en què els grans cineastes del moment es poden equiparar als grans artistes, un Picasso o un García Márquez. Ara l'escala no és la mateixa". Aquesta és una de les moltes reflexions que, juntament amb anècdotes sucoses, relata al llibre de memòries La película de mi vida (Tusquets) que ha publicat recentment.

Entre l'uni i la filmo

Com a professor de cinema a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, Riambau va formar una generació de periodistes i realitzadors com Jordi Évole, Isaki Lacuesta i Carla Simón. I des de l'acadèmia, amb el seu company Mirito Torreiro, van "restituir" un capítol important de la història del cinema català i espanyol, l'Escola de Barcelona. I entre 2010 i 2024 va dirigir la Filmoteca de Catalunya. Es va encarregar d'inaugurar el nou centre de conservació de Terrassa i la nova seu central al cor del Raval de Barcelona. Un trasllat amb polèmica: "per alguns anar al Raval era com anar al Vietnam, i vam tenir sort que no hi hagués cap succés els primers mesos perquè ens hauria ensorrat".

Les stars

"Bruce Willis, a la inauguració del festival de Canes del 97 amb El quinto elemento eren tres minuts de cronòmetre". Esteve Riambau en la seva faceta de crític i cronista va cobrir durant dècades molts festivals de cinema, i en el llibre de memòries explica com anaven les entrevistes "a toc de pito" amb les superestrelles de Hollywood. Algun, com Abel Ferrara, es va presentar amb evidents símptomes etílics. Meryl Streep es va sorprendre que l'entrevistés dos cops el mateix dia (Riambau escrivia per la premsa i feia entrevistes al Cinema 3 de Jaume Figueras a TV3). També va aconseguir una inusual entrevista cantada amb Alan Menkes, el compositor de bandes sonores de Disney com La bella i la bèstia, Aladín, La Sireneta o El geperut de Notre-Dame.