Laia Casanovas: "Per aconseguir el so d'una frenada faig servir la porta d'un armari"

Barcelona

Si s'ha parlat d'una pel·lícula últimament, és de Sirat. L'èxit de taquilla d'Oliver Laxe, protagonitzada per Sergi López, ha estat preseleccionada als Oscars en cinc categories, ve dels Critics Choice Awards i passarà pels Globus d'Or i els European Film Awards abans de tornar a casa. Una de les protagonistes d'aquestes nominacions, és l'encarregada del so del film, Laia Casanovas.

De promoció

"Molts passes de la pel·lícula, Q&A, taules de debat i coneixent molta gent per fer que la vegin i la puguin valorar". Així descriu la dissenyadora de so els dies de promoció de Sirat a Los Angeles. "Està impactant molt, tenim missatges molt positius. Per la part de so, estic parlant amb mescladors i persones de la indústria d'aquí que m'inspiren en la meva professió, i que de cop ens reconeixen tota la feina que hi ha darrere. Referents com l'equip de so de Kill Bill... és molt bonic".

L'èxit

El proper 22 de gener se sabran les nominacions oficials de l'acadèmia de Hollywood, però, malgrat el soroll mediàtic, Casanovas comparteix la mirada del director. "No m'agrada pensar en la part competitiva de si guanyem o no. Estem gaudint moltíssim el procés. Veure com la gent reacciona ja està sent un premi". Reconeix, això sí, que és un fet excepcional. "És una pel·lícula molt estranya. Ens ho diuen els acadèmics de so: és rar que una pel·li estrangera hagi entrat en aquesta categoria. Hem de ser conscients que és únic".

El so

Un reconeixement per un rol que no sempre es té en compte. "El disseny de so és una feina bastant invisible, es coneix poc, però que dona forma a la història. Des dels passos d'un personatge, fins als ambients, el so d'un cotxe, tot el que sona més enllà del diàleg o la música ho afegim nosaltres a postproducció. Ajuda a explicar la trama i també a transmetre les emocions pertinents. No sona igual una ciutat que una altra, ni un desert a una carretera". En el cas de Sirat, plena de camions, sorra, vent i altaveus, el so era especialment protagonista. "És un luxe, normalment no tens tant lloc per ser creativa. La imatge està rodada en 16 mm, i tot aquest gra, aquesta brutor, l'havíem de plasmar dins el so. Vam fer algun tipus de gravacions que convencionalment no estarien bé per aconseguir aquesta sensació".

L'armari

Després de formar-se a l'ESCAC, Laia Casanovas ha treballat amb noms com Almodóvar a The human voice o Madres Paralelas (amb nominació a Millor So als Goya), els Javis a La Veneno o pel·lícules com La buena letra, La Furia o Nowhere, un dels reptes més complicats. "És més d'una hora al mig del mar. Vam haver de trobar l'enginy perquè no fos repetitiu fent variar el so de l'aigua, del contenidor...". Fa quatre anys que va crear l'estudi Lima Limón amb Oriol Donat Martos, també de l'ESCAC. "Volíem dedicar-nos al so d'una forma molt més artesana. Cuidar els detalls, fer moltes gravacions, i no treballar de manera tan industrial". D'aquí que una de les seves manies sigui viatjar sempre amb una gravadora. "Com qui fa fotos. Està bé poder gravar alguns ambients, mai saps quan els faràs servir. Per exemple, m'havia costat molt d'aconseguir el so dels cotxes frenant. Aïllar-lo del motor es feia molt difícil. Un dia, a casa els meus pares vaig gravar la porta d'un armari que sonava molt similar, i és un so que faig servir molt".