Joan Pons: "Una crítica és una reflexió sobre una altra reflexió"

barcelona

El guionista, crític cultural i Joan Pons ha estat el convidat de Llapis de Memòria, en una conversa extensa i vital que recorre dècades de música, cinema i cultura popular. Una trajectòria marcada per la curiositat constant, el consum cultural compulsiu i la voluntat de viure sempre en present.

Autònom declarat i orgullós de no poder definir-se amb un sol adjectiu. Noctàmbul per naturalesa, reconeix que gran part del seu consum cultural arriba de matinada, en un exercici gairebé quotidià d’observació i anàlisi del món que l’envolta.

Amb una trajectòria que inclou programes com Sputnik, Cachitos de Hierro y Cromo o col·laboracions vinculades al Primavera Sound, Pons ha fet de la cultura el centre de la seva vida laboral. Actualment és responsable d’ideació a Mediapro Exhibitions, on participa en la conceptualització de projectes expositius. “No volia ser una professió que es pogués definir en un sol tret”, afirma, reivindicant una manera de treballar polifacètica i renaixentista.

Un dels eixos centrals de la conversa és la seva relació amb la música contemporània. Lluny de la nostàlgia, Pons defensa escoltar música nova com un compromís amb el present. Recorda una entrevista amb el mític locutor John Peel, que li va explicar que escoltava música actual per la mateixa raó que llegia el diari cada dia: per saber què està passant. Una idea que ell ha fet seva. D’aquí que discos com Brat de Charli xcx o cançons com Hello Goodbye ocupin un lloc destacat al seu Llapis de Memòria.

També hi ha espai per parlar de Cachitos de Hierro y Cromo, un programa que, segons Pons, li va permetre revaloritzar gran part de la música popular espanyola sense ironia ni vergonya. “No crec en els plaers culpables”, assegura. Cançons de Jeanette, Perales o Roberto Carlos formen part del seu univers emocional, reivindicades des de l’estima i el coneixement.

El recorregut vital comença amb Funky Town de Lipps Inc., el primer disc que va tenir a casa, i continua amb This Charming Man de The Smiths, la primera cançó que va anar a buscar activament. La infantesa al barri del Masnou, els estius al poble de Terol i la descoberta del cinema gràcies a un tiet projeccionista acaben de dibuixar l’origen d’una vocació clara: explicar la cultura perquè els altres la puguin gaudir millor.

El Llapis de Memòria de Joan Pons és, en definitiva, el retrat d’algú que ha convertit la seva passió en ofici sense perdre la capacitat de sorpresa. Una vida viscuda entre cançons, pel·lícules i paraules, sempre amb la curiositat com a motor principal.

Les cançons de Joan Pons:

• Hello Goodbye - Charli xcx
• El muchacho de los ojos tristes - Jeanette
• El Cantante - Héctor Lavoe
• Funkytown - Lipps Inc.
• This Charming Man - The Smiths
• People Get Ready - The Impressions