Un Iran silenciat: "És una guerra de l'estat contra el poble desarmat"

Barcelona

Des de fa dies, comunicar-se amb l’Iran és pràcticament impossible. El règim ha imposat un apagament gairebé total d’internet i de les comunicacions, enmig d’unes protestes massives que han tornat a posar el país al centre de l’atenció internacional. El Balcó ha parlat amb l'Alireza, jove iranià instal·lat a Catalunya des del 2012, i amb la politòloga Nazanín Armanian, exiliada dues vegades a Espanya i especialista en relacions internacionals, per entendre què està passant realment dins del país.

L'Alireza fa dies que no sap res de la seva gent, amics i família que viuen a l'Iran: “No hi ha manera de trucar ni d’enviar missatges. Tot està tallat. Fa gairebé 86 hores que no tenim cap comunicació”, explica. La incertesa és absoluta: “Ho intentem a través d’aplicacions de pagament, amb VPN, però no funciona." A banda de la incomunicació, la incertesa. L'Alireza assegura que ja no saben què és real i què no del que està passant: "circulen molts vídeos, però no podem verificar res”. A l’Iran hi té amics, tiets i cosins. Els seus pares, per sort, es trobaven fora del país quan va començar l’última onada de protestes. Les mobilitzacions, diu, van començar fa més de dues setmanes i ja tenen un to obertament insurreccional: “La gent jove surt cada nit al carrer. Ja no és només una protesta, es podria parlar d'una revolució”.

Protestes, por i resistència

L'Alireza ha vinculat l’actual revolta amb la del 2022, arran de la mort de Mahsa Amini després de ser detinguda per portar el vel mal posat. Aquell episodi va obrir una escletxa: “Durant un temps, la policia moral va desaparèixer dels carrers i moltes dones van començar a moure’s amb més llibertat”. Però la repressió va tornar amb força. “Avui, després de 46 anys de règim, sobretot la gent jove, que ha estudiat, que compara amb altres realitats, diu prou. S’adonen que no estaven tan malament abans de la República Islàmica, i que s’han equivocat acceptant aquest sistema”.

Per a la politòloga Nazanín Armanian, la situació és encara més greu del que es veu des de fora: “Hi ha centenars de persones assassinades. No sabem què passa als pobles. És una guerra de l’Estat contra un poble desarmat. És un feixisme governant”. Armanian va exiliar-se per primera vegada sent adolescent, perseguida pel règim del Sha, va tornar durant les revoltes de 1978–79 i es va haver d’exiliar de nou el 1983, ja sota la República Islàmica: “El que vam viure no va ser una revolució per instaurar un estat religiós. A l’Iran mai no hi havia hagut un estat islàmic".

És l'Iran una estratègia pels Estats Units?

Segons Armanian, el règim va començar retallant els drets de les dones: “El que havíem aconseguit amb un segle de lluita”, i després va estendre la repressió a tota la societat: “És una dictadura que no havia existit mai així al país”. També alerta del joc geopolític que envolta el conflicte: “Trump no vol ajudar els iranians: vol mantenir l’estructura de poder, potser canviant la figura visible del líder, però preservant el règim. La politòloga afegeix que l’objectiu real és contenir la Xina, i que l’Iran és purament estratègic "pels seus recursos, per la seva posició, i perquè és aliat de Rússia i de la Xina”.

L'Alireza discrepa, però, en part: “És clar que és una guerra entre el poble i el règim, però jo crec que els Estats Units volen un aliat estable a l’Orient Mitjà per poder centrar-se en la Xina. L’Iran ven petroli molt barat a Pequín, i això és el que Washington vol frenar”. Tots dos, però, coincideixen en una cosa: el futur immediat és incert i cap sortida dictada des de fora resoldrà el fons del problema. “Aquest moviment no té lideratge i això el fa vulnerable a la manipulació”, adverteix Armanian. “Qualsevol canvi imposat només calmarà els ànims temporalment. La crisi política, social i econòmica seguirà”.