"Som dependents de la mineria, estem buscant quines reserves tenim a Catalunya": Dr. Martínez Bofill, membre de l’estudi que busca terres rares a Catalunya

Barcelona

La intervenció militar nord-americana a Veneçuela i les seves amenaces a Groenlàndia han reobert el debat sobre l’accés a les terres rares i als recursos naturals, i Europa accelera la seva recerca de matèries primeres dins del continent. "Cada 3 anys, Europa publica una llista determinant quins són els materials crítics i demana als estats, en aquest cas a través de les comunitats autònomes, que investiguin què hi ha", explica el Dr. Martínez Bofill, director de l’empresa Geomar i participant en aquest estudi encarregat per la Generalitat.

I és que "a Europa hi ha poques zones d’on s’extreuen aquests materials", precisa Ramon Carbonell, professor de Geociències Barcelona (GEO3BCN) i membre de la comissió de recursos naturals del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

"Estem buscant en mines que havien estat actives en el passat", explica el Dr. Bofill. I és que "Catalunya té una tradició minera. El Pirineu i la Serralada Litoral i Prelitoral catalans estan plens de mines. A Palamós i a Llofriu hi havia una gran activitat minera de plom i zinc durant la Primera Guerra Mundial, per proveir metalls durant el conflicte; al Montseny hi ha mines que es van explotar fins al 94; i també n’hem tingut al Priorat, al Pallars i a la Vall d’Aran", explica el Dr. Bofill.

Els resultats, però, no són imminents. "Encara estem en fase de mostreig", detalla Bofill, que adverteix que aquests processos són llargs. Cal analitzar les mostres i, en el cas de les terres rares —que no solen trobar-se aïllades a la natura—, els processos per extreure-les i separar-les són complexos.

El que sí que és fonamental —i més en l’actual context geopolític— és "assumir que som dependents de la mineria", adverteix Bofill. Una dependència que planteja un difícil equilibri amb la preservació del medi ambient i amb els reptes geopolítics.

La Xina ens porta molt avantatge en aquest àmbit. Des dels anys 80, el gegant asiàtic va definir l’exploració i l’extracció de minerals crítics com una política de prioritat nacional, i per això ara en tenen l’hegemonia. El seu territori acumula grans reserves, però també han desenvolupat la tecnologia per a la seva extracció, processament i producció. També de terres rares, que "no s’anomenen rares perquè siguin poc comunes, sinó perquè solen estar disperses, en molt poca quantitat i normalment formen part d’un compost, cosa que en dificulta l’extracció", explica la catedràtica de la UPC, Sandra Bermejo, enginyera de telecomunicacions i professora del departament d’enginyeria electrònica.

Bermejo adverteix que les quantitats conegudes de terres rares a Groenlàndia són molt inferiors a les reserves de la Xina, però també a les d’altres països com el Vietnam, el Brasil, l’Índia o els mateixos Estats Units, fet que obre interrogants sobre la veritable ambició de Donald Trump a l’illa.

Mentre Europa canvia el rumb de la seva política i torna a buscar recursos dins del seu territori, assumint aquesta "dependència" que esmenta el Dr. Bofill, la pregunta és: fins quan aguantarà el nostre planeta aquest ritme d’extracció? "El que no té cap sentit és que a Europa es renovin 20 milions de mòbils al mes...", apunta Carbonell. "Cal un canvi de mentalitat en aquest sentit i, alhora, ser conscients que sense mines no podrem viure". Per a Bermejo "és clar: és imprescindible canviar el paradigma de consum".

I si bé cal pensar en el futur, igual d’imprescindible és —coincideixen Bermejo i Carbonell— pensar en el present, perquè "en aquests moments estem important minerals de zones on s’estan explotant de manera inhumana", recorda Carbonell, a qui completa Bermejo: "no oblidem que per obtenir aquests minerals està morint gent en temps real".