Treballar dins de l'UCI: "Els moments bons, compensen la duresa"

Barcelona

Hi ha agraïments que són infinits. Sobretot quan algú li salva la vida a algú altre que estimes. On se salven moltes vides, o es treballa incansablement per salvar-ne és a les Unitats de Medicina Intensiva, les UCI. Avui a El Balcó ha reunit quatre metges de llarga trajectòria a diferents UCI catalanes per compartir les seves experiències, el seu dia a dia en una zona de l'hospital on pot passar de tot, on molts dels pacients es debaten entre la vida i la mort i on, entre les corredisses, també hi ha la calma abans de prendre una decisió en segons.

"Tot el que passa a l'UCI, passa molt de pressa", ha admès el doctor Pedro Castro, responsable d'una de les UCI de l'Hospital Clínic de Barcelona. A les UCI tot va molt ràpidament i s'hi treballen tota classe de patologies: "No és només dedicar-se a...", ha assenyalat el doctor Jacinto Baena, adjunt de la Unitat de Cures Intensives de Traumatologia, Rehabilitació i cremats de la Vall d'Hebron. Castro i Baena han compartit taula amb la doctora Anna Baena, de l'UCI de l'Hospital del Mar i el doctor Francisco José Cambra. Cap de l'UCI de Sant Joan de Déu, qui han compartit que treballar en medicina intensivista pot generar molt "estrès", però que al final, tot acaba compensant: "Els moments bons, compensen la duresa"

Tots quatre es coneixen, fa anys que es dediquen a la medicina intensiva i fins i tot han compartit trucades i consells entre hospitals en casos concrets. Des de fora, pot semblar que la feina a les UCI està rodejada de mort, però la realitat és que "la supervivència és del 80%", ha subratllat la doctora Zapatero. Un percentatge que augmenta en les unitats infantils. És precisament això el que els genera una gran satisfacció per la seva feina.

Combinar organització i creativitat

A les UCI sempre hi ha una organització clara. Els doctors saben en tot moment quins pacients hi ha, quina patologia tenen, en quin box estan i quina informació té la família. A vegades, però, accidents com el d'aquesta setmana a Adamuz, o casos com la pandèmia de la Covid poden trencar tota l'organització de la Unitat: "Hem d'estar preparats per aquests casos", ha apuntat el doctor Baena. Existeixen protocols específics, tot i que sempre s'intenta individualitzar els casos, però en situacions com la pandèmia, han coincidit tots quatre, la creativitat va ser la seva major aliada: "Si hi ha tots els llits ocupats, però ve un malalt, se li ha de fer un lloc sí o sí", ha apuntat el doctor Castro. Durant la Covid, per exemple, es van improvisar UCI en despatxos, en biblioteques d'estudiants, gimnasos i fins i tot zones a mig construir: "Un senyor desorientat va dir-nos que estava en un magatzem segrestat", ha recordat la doctora Zapatero, però s'havia de fer lloc, s'havia de salvar vides.

Els metges de les UCI treballen incansablement. Fan les seves hores, però no marxen a casa fins que la feina no ha acabat, incloses les guàrdies: "Sempre són més de 24 hores, mai marxes a l'hora que has arribat", ha lamentat Zapatero. Però no s'obliden del rellotge, les hores passen i a vegades, les guardies més llargues són quan hi ha més problemes: "Quan ho passes malament és quan es fa més llarga", ha apuntat el doctor Cambra, qui també ha volgut destacar el paper dels equips d'infermeria, que "estan sempre al peu del canyó en la relació amb els malalts i els familiars".

De fet, transmetre informació és una de les feines més importants, alhora que difícils, dels intensivistes: "No som psicòlegs, falta molta formació i en aquell moment els pacients són molt vulnerables", ha assegurat la doctora Zapatero. En aquest sentit, el doctor Baena ha apuntat que és molt important "preguntar fins on volen saber", ja que cada pacient és un món. N'hi ha que no volen saber res, altres que no volen que la família tingui informació, l'imprescindible, però, és que "la informació que es dona, sigui veraç, tot i que sigui dura" perquè "no es pot perdre la confiança del malalt".

El judici social

Els quatre doctors han lamentat no només les condicions laborals, econòmiques i de conciliació, que la setmana passada va portar a la vaga de metges, sinó també la percepció social que es té moltes vegades de què no es treballa prou: "A mi em fa mal a vegades quan llegeixo certes coses, posem molt de la nostra part personal, molts esforços i la societat n'ha de ser conscient, no estem mai sense fer res". I també han opinat respecte a les teories que han sortit que el president Salvador Illa ha tingut un tracte especial a l'Hospital Vall d'Hebron: "Ha estat un pacient com un altre, som sanitat pública i tothom és el mateix, això ho tenim clar".