Jordi Mir: "Quan el feixisme creix, no podem pensar que desapareixerà"

Barcelona

L'Òscar té 19 anys i estudia Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. L'Amaranda, de 23, ha acabat fa poc la carrera a la Universitat Pompeu Fabra i s'ha especialitzat amb un màster de Drets Humans i Ciutadania. Dos joves preocupats per l'auge del feixisme i que comparteixen un professor que els ha fet reflexionar al voltant d'aquesta ideologia. El professor és el mateix que cada divendres connecta l'actualitat i la filosofia amb els oients del Balcó, Jordi Mir, que recentment ha publicat el llibre 'El nostre feixisme'. Un assaig en què el feixisme es presenta com més que una ideologia passada, com una sèrie de comportaments que van més enllà dels discursos polítics.

A les classes el feixisme ja és un tema recurrent: "Abans es tractava com una part més del temari, no era una preocupació del carrer, però ara és un tema que apareix gairebé des del primer dia de classe", ha explicat Jordi Mir. En el dia a dia, dins i fora de les universitats es viuen situacions feixistes, definides pel pensador com aquelles que neixen del supremacisme, d'un grup que es creu superior a un altre. Situacions com la del grup S'ha Acabat a la UPF o com la visita de Vito Quiles a la UAB. En el seu llibre, Mir menciona un altre conflicte que va tenir lloc a l'Autònoma que va derivar a persones de diferents ideologies titllant-se de feixistes mútuament. "Tu ho veies i cap era feixista", ha explicat Mir però donant suport a què donaven suport, els feia feixista als ulls dels altres: "L'ús del feixisme i l'odi que es va generar em va preocupar especialment".

L'auge del feixisme

Per l'Òscar el feixisme arriba quan la democràcia i el sistema que tenim "no dona resposta a les necessitats diàries". És aleshores quan s'acaba caient en "els discursos populistes de l'extrema dreta". L'Amaranda, coincidint amb aquesta conclusió, ha afegit que aquesta retòrica que utilitzen les opcions feixistes cala molt en unes classes baixes que no volen ser considerades així: "No és un vot irracional, sinó racional per fugir d'una imatge i creure's les alternatives que plantegen". Alternatives que moltes vegades no s'acaben complint i que acaben decebent: "La gent que vota aquestes opcions pensa que no aniran a per ells, que sempre aniran a pel veí", ha conclòs l'Òscar.

Aquest auge, ha explicat Mir, no es pot ignorar: "Quan el feixisme creix no podem pensar que desapareixerà". I quan Mir parla de feixisme, no es refereix només als partits que tenen discursos feixistes, sinó també als comportaments i actituds com "negar el padró o atacar persones trans". "Una cosa és estar convençut que ets d'una manera, altra és tenir un tipus d'actituds". Amb això, el que el filòsof polític apunta és que es pot tenir comportaments feixistes sense ser feixista, l'important és identificar aquestes actituds i canviar-les, "així la història millora". Per fer-ho, opina Mir, cal una "conversa fonamentada" on apareguin tant històries particulars, com dades i sentiments" perquè per combatre el feixisme, no n'hi ha prou amb combatre les opcions que el porten al Parlament. I si no us convenç, llegiu 'El nostre feixisme'