La Fiscalia investiga Albiol pel macrodesallotjament d’unes 400 persones a Badalona

Barcelona

La Fiscalia de Delictes d’Odi i Discriminació ha obert diligències d’investigació per diversos delictes, entre els quals el d’odi, contra l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, arran del desallotjament, el passat 17 de desembre, de l’antic institut B9 d’aquesta localitat, que va deixar al carrer unes 400 persones migrades.

El 24 de desembre passat, l’eurodiputat dels Comuns Jaume Asens va presentar una denúncia penal davant la unitat de Delictes d’Odi i Discriminació de la Fiscalia contra Albiol per quatre possibles delictes vinculats al macrodesallotjament de l’antic institut B9, on vivien, majoritàriament, migrants subsaharians.

La denúncia dels Comuns sostenia que Albiol podria haver comès els delictes de denegació de servei públic per motius discriminatoris, delicte d’odi, delicte de desobediència a l’autoritat judicial i prevaricació administrativa.

Arran de la denúncia presentada per aquest partit polític, la Fiscalia de Delictes d’Odi i Discriminació ha obert diligències d’investigació, segons han informat a l’EFE fonts del ministeri públic.

En el seu escrit a la Fiscalia, Asens argumentava que la resolució judicial que va donar lloc al desallotjament el condicionava al fet que es “garantís una alternativa habitacional a les persones afectades d’acord amb el protocol municipal per a les persones sense llar”, de manera que el primer quedava “expressament condicionat” al segon.

Malgrat això, indicava la denúncia, Albiol va reiterar en diverses ocasions que el consistori “no oferiria allotjament ni recursos habitacionals” i, així, “va perseverar en una actuació contrària al mandat judicial”, sostenen els Comuns en el seu escrit.

Asens també va denunciar la “tolerància institucional” de l’Ajuntament de Badalona davant els “episodis de bloqueig i pressió veïnal” que van impedir que els migrants desallotjats poguessin dormir als recursos habitacionals proporcionats per entitats socials.

Segons aquest partit polític, en posteriors reunions amb els veïns en què Albiol va reiterar que no facilitaria allotjament a aquestes persones, s’hi van escoltar expressions de caràcter xenòfob i estigmatitzador que “no van ser objecte d’una desautorització clara i immediata” per part de l’alcalde.

Ajuda “de manera selectiva”

El denunciant va afirmar que Albiol va denegar la seva ajuda als migrants “de manera selectiva” a causa del seu origen i condició social, cosa que s’emmarcaria en un delicte de denegació de servei públic per motius discriminatoris.

Així mateix, va adduir que existien “indicis de desobediència reiterada” en no donar el consistori badaloní “compliment efectiu” a la resolució judicial que va avalar el desallotjament, així com un delicte de prevaricació administrativa en una actuació “contrària a l’ordenament jurídic i potencialment manifestament injusta”.

L’obertura d’aquestes diligències d’investigació se suma a un altre procediment judicial, ja que el desembre passat la Fiscalia va demanar al jutjat que va autoritzar el desallotjament que instés l’Ajuntament de Badalona a aclarir amb urgència si havia ofert “l’atenció adequada” i una alternativa habitacional a les persones migrants desallotjades, tal com ordenava el mandat judicial.

La Fiscalia va plantejar aquesta petició davant el jutjat contenciós administratiu de Barcelona que va autoritzar el desallotjament, requerint amb caràcter urgent a l’Ajuntament de Badalona que lliurés un informe sobre les incidències produïdes durant el desallotjament i de quina manera s’estava donant compliment al mandat del jutjat perquè els serveis socials prestessin “l’atenció adequada” a les persones sense llar desallotjades.