Nandu Jubany: "L’any que ve, amb el mateix cotxe, no aniria al Dakar"
Al 'Què t'hi jugues' parlem amb Nandu Jubany, que ha completat el seu segon Dakar, una edició marcada per una nit atrapats al desert

Nandu Jubany: "L’any que ve, amb el mateix cotxe, no aniria al Dakar"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
El xef i pilot Nandu Jubany ha completat el seu segon Dakar consecutiu, fita de gran mèrit en una de les competicions més dures del món del motor. Aquesta segona participació ha estat exigent, molt diferent de l’edició anterior. “Ens ha passat de tot. L’any passat no ens va passar res i aquest any el contrari”, explica Jubany. El seu copilot, Marc Solà, ja l’havia advertit que el més habitual al Dakar són les avaries tècniques i mecàniques.

El moment més complicat de la cursa va arribar durant la quarta etapa. Un error a la bomba de benzina va deixar el seu cotxe aturat en plena pujada quan anaven en el seu millor moment a la classificació general de cotxes. “Érem vint-i-dosens i faltaven només 30 quilòmetres”, explica Jubany. L’avaria es va produir a un quart de dues del migdia i va obligar el cotxe a quedar-se immobilitzat.
Al llarg de les hores, diversos camions van passar pel lloc on havien quedat atrapats, però cap va poder ajudar-los. “Ens deien que no podien remolcar el cotxe amb aquella pujada i passaven de llarg”, relata Jubany. "No va ser fins a les deu del vespre que un camió conduït per un conegut meu es va aturar per intentar treure'ns" afegeix. En total, Jubany i Solà van passar unes deu hores al desert, esperant la peça per poder continuar la cursa.


Malgrat les dificultats, la presència de Nandu Jubany al Dakar també va donar espai per moments més distesos. Durant la jornada de descans, Jubany va tornar a posar-se el davantal i va repetir una tradició ja consolidada: cuinar una gran paella per a tothom. “Vam fer paella per a dues-centes persones, amb uns 16 quilos d’arròs”, explica amb orgull. "En aquesta ocasió vaig comptar amb un ajudant de luxe, Carles Gaig, que es va assegurar que al desert no hi faltés bon producte i ingredients per fer la Paella" assegura.
“És una tradició que em fa molta il·lusió. Ens reunim gent coneguda i gent que no ho és, però que vol venir. També és una manera d’agrair a tota la gent que m’ajuda al llarg del Dakar”, afegeix el pilot.

De cara al futur, Jubany té clar que cal fer un pas endavant. “L’any que ve, amb el mateix cotxe d’aquest any, no aniria al Dakar. Jo he millorat com a pilot, ara correm més i això exigeix més a la mecànica, que aquest any no ha estat a l’altura”. L’objectiu és competir amb un vehicle una mica més competitiu, com el de Laia Sanz. “És una bona eina entremig del meu cotxe actual i els dels equips oficials. Un 4x4 robust i fiable per poder lluitar etapa a etapa seria l’ideal”, assegura.
Per fer realitat aquest projecte caldrà suport extern. “Hem de trobar espònsors i convèncer la meva família i el meu equip per fer possible que pugui tornar al Dakar”, conclou Jubany, amb la mirada ja posada en la seva pròxima aventura al desert.


Irene Mendoza
Estudiant de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra.




