Anna Sahun: "En el dol, el "ja saps on soc" no serveix de res"

Barcelona

Montse Clotet i Tessa Harry es van conèixer en un grup de dol poc després de la mort de les seves parelles. Juntes van obrir El Club de las Vi(u)das, un compte d'instagram on compartien el seu procés, recomanaven llibres, cançons... a través de la companyia La Conquesta del Pol Sud, els seus textos s'han portat a l'escenari amb Els objectes flotants (després de la tempesta), un espectacle de teatre documental protagonitzat per Anna Sahun, Elena Gadel i Adriana Monfort al Teatre Akadèmia de Barcelona.

El dol

"Vaig anar-hi una mica per inèrcia. No sabia exactament amb què em trobaria", explica Clotet sobre com va començar al grup de dol l'any 2018. "Amb la Tessa ens vam entendre de seguida. Ens compartíem perfils de gent que explicava la seva experiència, però sempre del món anglosaxó. De mica en mica, vam anar tenint la idea de crear alguna cosa en català i en castellà, perquè és un procés que pots passar en solitari, però que a l'hora és molt universal. Si estem vius, és probable que passem la pèrdua d'una persona estimada. I resulta que en parlem poc, no sabem què fer ni què dir". Va ser el seu amic i director Carles Fernández qui va veure la possibilitat de fer-ne una peça teatral. "No estic habituada a aquest tipus de teatre", diu l'actriu Anna Sahun. "Normalment, faig personatges ficticis, o com a molt històrics. Aquí l'objectiu no era imitar la Montse, sinó ser la transmissora del seu escrit, de la seva veu. Quan et trobes en obres així, t'adones que el llenguatge, les paraules i com es diuen és molt important".

Víuda

N'hi ha que són més complicades que d'altres. "De cop t'adones que la casella que has de marcar quan omples un formulari ja no és la mateixa. Costa fer-se'n a la idea. Hi ha hagut una metamorfosi total a la teva vida, t'has de reinventar d'alguna manera", comenta Clotet. L'espectacle també es carrega frases que han hagut de sentir una vegada i una altra: cada dia pot ser el començament, si somrius tot millorarà, tot passa per alguna cosa. "Et dona molts punts de reflexió i de millora. Per dir tòpics com aquests, més val no dir res, perquè són una ximpleria. Un dels comentaris que he sentit més de la gent que ha vingut és sobre com els ha ensenyat a acompanyar una mica més bé a persones properes que estan passant un procés així. T'ajuda no només a entendre-les, sinó a ser més útil. El "ja saps on soc" no serveix de res. Vine, arregla'm alguna cosa, ves al supermercat o fes-me una rentadora", afegeix Sahun.

No cal que contestis

"Tot el que no et posi pes en aquell moment és molt alliberador", diu Clotet. Com també ho són els objectes flotants. "Són sobretot persones a les quals et pots agafar. A part de llocs, activitats i aficions que t'ajuden a passar el dol, hi ha gent sense la qual hagués sigut molt difícil estar-ne parlant avui". Lluny de deixar l'espectador amb ganes d'amagar-se sota la manta, l'obra és un cant a la vida. "Surts amb la sensació de revalorar el que tens, el fet d'estar viu. La mort posa de manifest aquesta fragilitat que fem veure que no veiem. Però, de vegades, cal recordar que el nostre temps aquí és finit".