La biblioteca popular, amb Marta Cava
En el pot petit hi ha la bona confitura
SECCIÓ. La biblioteca popular
Barcelona
La bibliotecària del 'Tot és comèdia' us porta una tria d'històries on la mida (petita) del llibre importa!
Jamila / Txinguiz Aitmàtov (Karwán). Traducció de Marta Nin
En l'edició catalana d'aquest llibre, la història es queda tot just a les portes del centenar de pàgines. Amb només noranta-vuit pàgines Jamila és un relat breu, però que aconsegueix condensar una gran narració amb poques paraules.
La Jamila és la cunyada del narrador d'aquesta història, és a dir, el germà petit del seu marit és l'encarregat de posar-li veu: al Kirguizstan soviètic, en plena Segona Guerra Mundial, hi ha un poble (com tants d'altres) on només queden dones, criatures, gent gran i algun home que no pot anar o tornar al front. Són ells els qui s'encarreguen de tirar endavant la vida i la feina. Un dels homes que hi arriba és en Daniar, que té coixesa. Tothom se'n riu d'ell, fins i tot, la Jamila, aquella dona amb el marit al front i que és admirada per tot el seu entorn. I un dia, d'amagat, tant la Jamila com en Seït, el cunyat, descobreixen que en Daniar no només canta, sinó que té una veu prodigiosa. I és aquí quan la història es capgira com un mitjó i tots els prejudicis i els remordiments, prenen als personatges d'aquest relat. Una obra brevíssima i preciosa.
Tres llums / Claire Keegan (Minúscula). Traducció de Marta Hernández Pibernat, Zahara Méndez Hernández
Els llibres de l’editorial Minúscula són petits, però els de la seva col·lecció Micra són encara més petitons, però d’una qualitat immensa. Ja fa temps que en aquesta secció vam recomanar un dels seus títols Coses petites com aquestes de Claire Keegan i ara en recomanen un altre de la mateixa col·lecció i mateixa autora: Tres llums.
El títol original és Foster, que té com a significat fer-se càrrec d’algú a qui els seus pares no poden. I és aquest el punt de partida de la història: una nena d’una família nombrosa que és enviada a passar l’estiu a una granja, on viu una parella sense fills. Tot i que són una mica freds i callats, a poc a poc la nena començarà a sentir que és l’amor i l’estima a través de les petites coses i les més senzilles, com quan li ensenyen a preparar confitures o li ensenyen a llegir i l’animen a la lectura. Com si no fos ja prou potent aquesta trama en les només cent cinc pàgines que té aquesta obra, s’hi afegeix també un petit misteri: quan una veïna deixarà caure un comentari que a la nena li farà investigar el passat de la família d’acollida.
Trobareu també una magnífica adaptació en pel·lícula - rodada íntegrament en gaèlic - i sota el títol The quiet girl.
El silenci del mar / Vercors (Viena). Traducció de Jordi Martín Lloret
Què faries si a casa teva haguessis d'allotjar a un soldat nazi durant l'ocupació que van fer a França durant la Segona Guerra Mundial? L'home protagonista d'aquesta història i la seva neboda opten pel silenci. El soldat té un espai a casa, un llit, una dutxa, però ells opten pel silenci. Mentre el soldat intenta demostrar el seu amor per França i la cultura francesa, els dos protagonistes principals no obliden qui és: algú que treballa pels nazis, algú que per molt que s'estimi el país és còmplice de l'ocupació i la barbàrie, algú que potser no és mala persona, però algú de qui no volen saber res. El silenci del mar és una història plena de silencis, monòlegs i lectures entre línies meravellosa.
Viatge al purgatori / Ramon de Perellós (Barcino). Versió d’en Xavier Mas Craviotto
Viatge al purgatori és un llibre breu, però que conté un text, molt, molt potent. Tant, que vaig estar a punt de saltar-me la parada de bus perquè em vaig quedar meravellada de com Ramon de Perellós narra la seva visita al purgatori. Aquesta ressenya serà ben curta perquè poca cosa tinc a dir sobre el llibre que no expliqui en Xavier Mas Craviotto al pròleg (ja sé que a vegades fan mandra aquests textos, però creieu-me que aquest serveix per situar-vos molt bé per poder agafar la història amb ganes). I que no només ens introdueix a la figura de l'autor i a la lectura del text, sinó que també ens explica com ha sigut el procés d'adaptar-lo del català antic a un català pels lectors del segle XX.
Aquest viatge a Irlanda que l'autor fa per dos motius ben diferents, ens porta un relat que té dues parts: una més introductòria (aquesta part, costa una mica) i després, ara ja sí, l'estada que fa Perellós a aquest famós Purgatori de Sant Patrici a Irlanda: amb unes descripcions acuradíssimes de les imatges que l'envolten i de tot el que viu, acompanyades d'unes potents reflexions sobre la vida i la religió. Un viatge que arrossega al lector, que l'atrapa i que el fa veure vívidament com si el tingués al davant i que podem llegir gràcies a una versió d'en Xavier Mas Craviotto que la fa accessible per a qualsevol lector dels nostres temps.
De com van renyir els dos Ivans / Nikolai Gógol (Cal Carré). Traducció de Miquel Cabal Guarro
Si sou persones rancoroses, gaudireu molt amb aquesta obra breu del rus Nikolai Gógol, que amb el seu estil particular i la seva ironia, basteix una història on dos bons amics - que casualment es diuen Ivan, tots dos - acaben tenint una disputa absurda després d’un comentari que fa un d’ells. Al llarg dels capítols d’aquesta novel·la breu, veiem com arran d'aquest simple fet el conflicte va escalant amb una denúncia, una contradenúncia i un munt d’embolics, que acaben implicant a la justícia i alguns funcionaris, que va desenvolupant-se durant anys i panys, fins i tot quan ja ningú recorda quin va ser el fet que va fer esclatar el conflicte entre aquests dos amics.