Cinema català, el got mig ple

Barcelona

"Una altra vegada, ha estat un any boníssim, ple de pel·lícules molt diverses que han connectat amb els espectadors, com Wolfgang que ha fet una taquilla espectacular, i que han viatjat per festivals importants", diu la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell. La cineasta té molts motius per estar contenta perquè també ha dirigit una de les cintes nominades en la divuitena edició dels Premis Gaudí, Frontera. En una entrevista al 'Tot és comèdia', Colell ha destacat els punts forts del cinema català: "A part d'explicar-nos, com som, com parlem, com estimem, té un valor econòmic. L'audiovisual dona feina a molta gent. De vegades sembla que sigui una cosa de catifes vermelles, actors o directors, però al darrere hi ha equips de moltes persones que en viuen".

La pela corre

Diu Mariona Borrull en l'informe sobre la salut del cinema català que ha preparat per al programa: "Davant dels prop de 700.000 espectadors que van reunir Casa en flames i El 47, poden descoratjar els 273.000 que han acudit a les dues pel·lícules de producció catalana més vistes del darrer període, Wolfgang de Javier Ruiz Caldera i Sirat d’Oliver Laxe. No és ni la meitat, però el clima és d’optimisme perquè la pela corre. Les ajudes de l’Institut Català d'Empreses Culturals, que tindran fruits en un futur pròxim, no han baixat dels 61 milions de rècord històric de l’any passat". En aquest sentit, el director Javier Ruiz Caldera diu que ha pogut filmar Wolfgang, el seu primer títol en català, perquè "alguna cosa s'està fent bé. Ara es pot tenir un pressupost adequat per fer una pel.li amb ambició comercial, gràcies a les ajudes".

Wolfgang

Wolfgang ha estat la producció catalana amb més èxit de públic l'últim any -ha recaptat prop de 4 milions d'euros-, tot i que això no ha tingut massa reflex en les nominacions. Als Gaudí, n'ha obtingut dues -millor pel·lícula i banda sonora- i cap als Goya: "ja hi estic acostumat. La comèdia, una cosa molt apreciada a la vida, no és gaire present als premis. De fet, no havien nominat mai una pel.li meva", diu Ruiz Caldera. El director celebra, però, la bona acollida entre els espectadors de la història del nen superdotat amb trastorn de l'espectre autista que ha d'anar a viure amb el pare absent, després de la mort sobtada de la mare. L'adaptació de la novel·la de Laia Aguilar que "no té els ingredients naturals d'un èxit comercial: pèrdua, dol, malalties mentals... ha connectat amb el públic, i ha normalitzat l'autisme. Les associacions d'afectats no tenien referents, i han agraït molt que n'hàgim fet humor amb sensibilitat i respecte".

Internacionalització

Si la "pela" que corre dels ajuts públics és un dels elements que expliquen el clima d'optimisme de la indústria, l'altre és la internacionalització. Sorda d'Eva Libertad, Estrany riu de Jaume Claret Muxart o, sobretot, Sirat han recollit reconeixements en els festivals de més importants, i el film d'Oliver Laxe culminarà la seva aventura als Òscars de Hollywood on està nominada en dues categories, pel·lícula internacional i so. I a l'altra cara de la moneda, com un punt dèbil del cinema català, tenim la manca de paritat. De les cinc candidates a millor pel·lícula només una és dirigida per una dona, la mateixa Judith Colell: "És molt injust. Hem d'anar lluitant, insistint. Seguir aplicant els correctius que hi ha ara, que les dones puntuem més per aconseguir ajudes". Unes dones, que a més, fan pel·lícules més petites, amb pressupostos un 30% inferiors als dels homes.